Beure i bufar no pot ser: ser de dretes i d'esquerres a l'ensems, tampoc

29 febrer 2016 01:00h
Fa anys vam editar a l'Eixam un llibret de refranys per a xiquets, primers lectors, amb conceptes molt simples a partir d'una dita popular, representada així mateix amb una imatge ben expressiva, “Refranys divertits” —anomenàrem el llibre— que fou il·lustrat per Vicent Sanfeliu i d'acord amb ell vam triar per a la portada la representació gràfica del refrany: “Beure i bufar no pot ser”.

Tot ve a compte ara, amb la murga que ens estan pegant sobre el pacte d'investidura —diuen— assolit pel PSOE i C's, que fins ací alguns poden més o manco entendre i/o compartir, d'altres no, però era una cosa possible, perquè no, entre partits que rondinen el centre-dreta, centre-esquerra “españolero” cosa que lliga molt i crea moltes complicitats. Hem d'afegir que, a hores d'ara, ambdós partits estan regits per polítics d'una nova generació, el Pedro Sánchez i l'Albert Ribera, nascuts als anys 70, a l'ocàs del franquisme, són homes joves, que no van viure ni estan tacats per la dictadura; “modernos”, ben pareguts, ben preparats, que per paradoxes de la vida han creuat espais “ideològics” amb una “normalitat” que part de la meua generació —els que vam combatre activament el franquisme— veiem un tant estranya, però que malgrat tot, reconec que així mateix normalitza la convivència política, cosa que per a nosaltres era molt més complicada. Així veiem que el líder del PSOE, acabà les seues titulacions superiors a l’IESE- Universitat de Navarra (lligada a la Prelatura de l’Opus Dei), i que el líder de C's per la seua part, en el 2004, quan entrà a treballar a “la Caixa”, es va afiliar a la UGT, on manté, sembla, des d'aleshores, la seua afiliació. Això diuen que és un signe (?) dels nous temps.
 
Doncs bé, tot això està molt bé però no lleva que tot aquest “pacte” que no entén ni comparteix la dreta pepera, ni les esquerres que com a tal es reclamen, es quede finalment en un no-res, com allò de l'aigua en cistella. Deia el refrany que beure i bufar no pot ser: o una cosa o l'altra.

O el PSOE es beu la tassonada — sense rotar-la— que li ofereixen com una porga amb allò de la “Gros Coalición” amb el PP i C's... (Aquesta és la gran opció de la dreta i l'oferta del Mariano).
 
O bufa: bon vent i barca nova, amb Podemos, EU i Compromís...
 
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar
 
Aquesta és l'opció de les esquerres... l'oferta d'Iglesias, Garzón i Baldoví.

El que resta ben evident és que beure i bufar, a l'ensems... No pot ser! O una cosa, o l'altra. Entesos?
 
Per altra part, en quin cap, cap, que Mariano s’abstindrà i facilitarà eixe govern PSOE-C's —al seu entendre— de campament de Boy Scouts? Al Mariano el veig un tant al·lucinat, esmaperdut, desorientat... però no tonto!  I al País Valencià hi ha un refrany que diu: "Ningun tonto és mossega la fava".

I què no vos diré de l'Iglesias, Errejón, la Bescansa, Baldoví... ¿Algú amb l'enteniment complet pot pensar que Podemos i Compromís poden abstindre's, d'acord amb el PP, per facilitar un govern de C's amb un PSOE vergonyant?
 
El PSOE ara i ací, es troba amb el gran interrogant de la seua existència, es troba al davant del seu To be, or not to be —d'esquerres, clar— that is the question... perquè tal com beure i bufar no pot ser, ser de dretes i a l'ensems, ser d'esquerres tampoc.
 
L'única cosa que els hi queda, si de cas, és ser de suro... i després, allò de la Laura Norton: “No culpes al Karma de lo que te pasa por gilipollas”.


Rafa Arnal
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next