El 18 de juliol de 1936 al País Valencià

L’any 2010 vaig publicar la 1a edició de “la Solsida” amb un cert impacte sobre els lectors interessats en la memòria de la II República, la incivil guerra d’Espanya, i les brutalitats de la postguerra. Potser la novetat que representava “la Solsida”, com a crònica novel·lada, era que estava contada i tenia com a epicentre el País Valencià i amb açò era una història de la guerra vista amb “ulls valencians” que tenia com a rerefons el moviment social més important en la història del nostre petit país: el món llibertari.

L’any 2005 va aparéixer l’edició en castellà, l’any 2011 la segona edició en valencià, ampliada i amb material gràfic…

Vam tindre un precontracte amb Malvarrosa Media, tristament desapareguda, per a rodar-la com a sèrie sobre la guerra civil a València per a Canal 9… Vam competir amb un projecte sobre Ausiàs March que es va rodar en “cheli”? I amb un pressupost que doblava o triplicava el rodatge de “La Solsida”. Al remat, aigua en cistella.

Sempre vaig tindre clar que amb el PP a la Generalitat, difícilment podrien rodar un projecte com aquest. Diuen que les coses han canviat, qui sap-lo? Igual algun dia ens podem tornar a plantejar el seu rodatge i mostrar un esglaó perdut, silenciat, de la nostra història col·lectiva.

Heus ací uns fragments del llibre sobre els fets d’aquells dies:

El 18 de juliol de 1936 al País Valencià.

Al País Valencià, el governador militar de València, el gene­ral Martínez Monje, estava involucrat en la conspiració. Tota la trama militar colpista a València havia estat gestada des de feia mesos per membres de la Unión Militar Española (UME), ja que un dels fundadors, el comandant Bartolomé Barba, estava destinat ací i en feia de coordinador. En un principi estava previst que hi vinguera el general Goded per encapçalar el pronuncia­ment, però en l’últim moment, en constatar els generals facciosos les possibles dificultats a Barcelona, decidiren que Goded hi anara.

En lloc de Goded, el dia 18, enviaren a València des de Madrid el general González Carrasco, que passà la nit amagat en una casa del carrer de Cavallers. L’inici del pronunciament militar a València estava previst per al migdia del dia 19 des de la mateixa Capitania General, però González Carrasco no hi aparegué perquè en sentir-se vigilat no s’atreví a comparéixer-hi. En fallar el cap, el general Martínez Monje, ple de dubtes, optà per esperar el desenvolupament dels esdeveniments i ordenà mentrimentres l’aquarterament de les tropes.

Pel que fa a la trama civil, el dirigent de la DRV, Lluís Lúcia, havia promés la mobilització de 50.000 homes per formar una milícia al servei del colp, en un termini de cinc dies a partir de la declaració de l’estat de guerra. De fet, el dia 19, a la seu de la DRV, just enfront de Capitania General, un nombrós grup de militants armats, esperaren en va la declaració de l’estat de gue­rra. En no produir-se aquesta i veure les grans vacil·lacions dels qui tenien la responsabilitat d’iniciar el colp a València, Lluís Lúcia s’espantà i féu públic un telegrama de total adhesió a la legalitat republicana que deixà totalment desconcertats i desmobilitzats els seus seguidors. Tot seguit, fugí de València per refugiar-se al Maestrat.

La Falange, mentrimentres, tenia capficats els seus principals activistes en diverses operacions per traure José Antonio de la presó d’Alacant, amb la col·laboració d’alguns funcionaris de l’esmentat centre, atesa la imminència del pronunciament militar. Els falangistes de Mallorca proposaven que fugira pel port cap a les illes; els de Barcelona havien compromés un aviador, Ansaldo, per portar José Antonio a un lloc segur; i els d’Alacant proposaven assaltar la presó per la força la matinada de la re­volta. Finalment, el comte de Mayalde dissenyà un pla, amb la col·laboració de personal de la mateixa presó i la participació d’un hidroavió militar.

El dia 17 de juliol, l’UME envia un missatge urgent a José Antonio, en què li demana que paralitze tots els plans de fugida, ja que tant les guarnicions militars de València, comandades per Martínez Monje, com les d’Alacant, comandades pel general José García Aldave, estan totalment implicades en la insurrecció i no cal córrer riscos innecessaris. Tan bon punt es produïra el pronunciament, els mateixos militars el trauran de la presó.

El fracàs del colp a València i a Alacant frustraren les expectatives del líder falangista. Encara el dia 19 dos camions de falangistes intentaren un darrer assalt a la presó, però foren interceptats als afores d’Alacant i els seus components moriren en l’acció o foren empresonats.

Fragments de “La Solsida” (l’Eixam Edicions)