Segona part
Llegia acaronant paraules que s’imaginava als ditets. De vegades s’adormia amb el llibre al damunt com si fóra el xiquet, que dormia també. Algun dia l’ensenyaria a llegir contes una estona, abans d’apagar el llum per dormir.
Encara que el desig no es complia, no li va agradar que la mainadera ja hagués empaquetat la roba de bebè; alguna no estrenada. També va empaquetar les nines, ja que de camions, cotxets i tallers mecànics mai no n’havia hagut.
En uns passejos pels turons de darrere la casa es va sentir culpable perquè potser no mostrava prou entusiasme en comparació al de les lectures en eixa habitació inundada de llum. Tanmateix, no es rendia. Havia de tornar-ho a intentar amb la perseverança amb què llegia llibres o amb la tenacitat que sovint es negava a assistir a les festes dels Warren malgrat que començaven amb el foc magnífic per escalfar-se i torrar salsitxes fins que acabaven en unes festasses. Però no.
Segur que en néixer, la mainadera li faria la feina de criar-lo. Vés a saber si malcriar-lo. Seria capaç de fer el mateix si el nen patia alguna malaltia? Això no s’ho plantejava, ja que el més important era acomplir el deure d’esposa. Què pensarien que era, si no?
Quasi segur, mai no s’aixecaria a temps d’esmorzar junts abans d’anar-se’n al col·legi. De la mateixa manera, tant li feia si, quan tingués cinc anys, les germanes li prenien el pèl, si no tenia amb qui jugar, si era prim, repel·lent o tenia el cabell arrissat i la cara plena de taques. El personal del servei devia pensar que si es criava entre tanta dona, quan anés a col·legi, pararia boig: es barallaria amb altres nois, li farien bromes, quasi bullying, o el castigarien per haver anat a veure com feien pipí les alumnes.
El matrimoni Dalton compartia la decepció en trobades d’amics mentre prenien el te al jardí. No hi havia símptomes d’èxit i cada mes que passava era un menys d’esperança. Un enigma al qual, tal vegada, li calgués un detectiu: l’horror consistia en desfer eixa venjança.
No van servir les visites als metges les respostes dels quals trobaven ambigües. Tot i les quatre filles, el matrimoni no sabia res d’òvuls fertilitzants ni de tècniques especials sobre com quedar embarassada. Ells portaven a sobre el patiment pel nen com també el portaven els familiars de les víctimes assassinades en les novel·les. I sense entendre per què.
Continuarà
