Estan xerrant en el carrer amb gent del poble asseguts a l’ombra d’una casa. Fa molta calor i les xitxarres semblen una única corda vocal d’un cor.
Un home del poble
Ara que estaven quiets els bascos, ara els catalans volen la independència d’Espanya. Ja són collons, eh? Falta d’espardenya i garrot!
En Bosch
Home, tio Toni, no se’n passa dient això. Si se’n volen independitzar per què no? Que facen un referèndum i l’opció que guanye s’ha de seguir. Com s’ha fet a Escòcia. Que vostè no siga independentista, no vol dir que els altres no ho puguen ser.
Amagat
Tio Toni, això de la independència és com un pare que té uns quants fills i, encara que són grans, no permet que se’n vagen de casa. Em sembla molt bé que se’n vagen d’un estat corrupte com Espanya. Per què han d’estar en l’estat espanyol si no volen ser-hi? Quin mal hi ha que se’n vagen? Al cap i la fi, no els donen els pressupostos que ells creuen que els pertanyen; potser és la llei de, tu paga i calla. Els estan ofegant econòmicament.
Un home del poble
Ben mirat, tens raó. No se’ls pot obligar a la força si no volen estar a l’estat espanyol.
Em sembla molt bé que se’n vagen d’un estat corrupte com Espanya. Per què han d’estar en l’estat espanyol si no volen ser-hi? Quin mal hi ha que se’n vagen? Al cap i la fi, no els donen els pressupostos que ells creuen que els pertanyen; potser és la llei de, tu paga i calla. Com no els donen el finançament que necessiten els estan ofegant econòmicament.
Ah, i ací què? Si el govern central no dóna al País Valencià el finançament que li correspon, ja veurem que fa el nou govern? Poca cosa, poca; ens peguen cada fissonada. No volem eixa Espanya que imposa i ofega. Ens menysprea. No siguem hipòcrites. No ens enganyem, els catalans actuen amb fermesa i amb justícia. El govern central, el de la meseta, no atén les reivindicacions del govern català. Aquest diu, doncs anem-nos-en pel nostre compte, no?
En eixe moment se sent la salutació un altre home que diu:
Ieeeeee! Au, xe!
Un home del poble
I el nou govern valencià, que farà el mateix que els altres o el mateix que el govern català?
Amagat
Ja m’agradaria que fera igual que el català, ja. De moment treure el PP, ja és molt. Falta l’acció de govern. Encara que poc, es nota la presència del nou govern valencià que, com el meló d’Alger, per on passa banya. Confiem que no faça com aquell que comença moltes coses, les deixa empantanades i n’acaba poques. Açò és la quera de voler-ho tot per a un mateix, de fer-ho en quatre dies, i damunt fer-ho malament. El nou govern ha de tenir trellat alhora que no parar de demanar al govern central de la meseta el que correspon al nostre país. Ara diuen que els de Compromís igual van amb Podemos a les generals. Vinga, va, home. Han d’anar en solitari.
Un home del poble
No és mala idea, no?
Amagat
El meu vot no el tindran. Tu què creus amic blaver?
Passen uns ciclistes direcció sud, potser van al bar.
L’amic blaver (que havia estat callat)
Ara després t’ho diré.
Amagat
Jo no els votaré pas. Que vagen a pastar fang. Sóc valencianista, sóc simpatitzant de la cultura catalana unida amb tots els països catalans i anar amb un nacionalista espanyol no m’agrada gens. Tard o d’hora, me la clavaran. Preferisc anar amb la CUP, treballar amb la gent que necessita suport als pobles i els veïnats de les ciutats. Si va amb eixe grup, bon vent i barca nova, Compromís. Sembla que hi ha gent que el que té de cap té de burro.
Tampoc votaré Compromís. No vull ficar-me en camisa d’onze vares.
Un home del poble
És que vosaltres sabeu molt. Jo vull partits que defensen els valencians. Els llauradors valencians estem abandonats. És tirar diners i esforços i… més pobres que una rata.
En Bosch
Jo sóc de Compromís. No em fa gens de gràcia anar amb Podemos eixe. A mi el que facen PSOE i Podemos no m’interessa. Desconfie d’ells, només vull que puga créixer el meu partit i que siguem forts al Congres de diputats i no se’ns riguen a la cara.
Arriba un tractor per una punta de carrer i en sentit contrari ve una mula mecànica
En Bosch (continua)
El meu cosí, que és llaurador, diu que estan vigilats pel Seprona. D’acord que han organitzat una miqueta la comarca però, d’altra banda, volen que els llauradors s’acostumen a demanar permisos per fer foc o per fer alguna altra cosa. La veritat, ells no hi estan acostumats. A més a més, ens vigilen perquè no llancen o tiren als conreus segons quines classes de productes. En acabant, va i els de la Unió Europea compren aliments a altres països que segurament han usat els que havien prohibit als llauradors d’ací.
Un home del poble
Així és així. Tot interessos econòmics, a mi què m’han de dir.
No hi ha rendibilitat, no hi ha il·lusió.
No és menester anar i vindre del bancal cada dia. No cal fer-nos comportar com a trompellots. Entre això i que si vols veure un partit de futbol del Barça, no pots; vols dir una opinió contra alguna cosa, no pots; vols parlar amb un policia, no pots. És la llei mordassa eixa. Ens armen un ‘cartapell de cuidado!’
L’endemà es dediquen a la cuina.
Els tres hem estat fent melmelada de bresquilles. Primer vam comprar un basquet de cinc quilos. Les vam pelar. Les vam bullir amb una llimona pelada sencera, van posar uns tres-cents grams de sucre integral de canya. En acabant, la vam triturar amb el minipímer.
Veieu el minipímer, xe. Si Compromís va amb Podemos, quedarà triturat.
Una volta triturat, ho vam posar en pots de vidre, prèviament ben netejats.
Mentre ho fèiem, unes formigues menudes ens van envair el banc de la cuina. Vam creure que, una volta haguérem posat la melmelada en els pots, els haguérem tancats i bullits al bany de Maria, les formigues desapareixerien. Res de res.L’endemà les van trobar pels pots que havíem guardat al rebost. Cago en la mar, les formigues malparides! Vam canviar de lloc posant els pots en una dispensa diferent, les formigues corrien per damunt d’ells també. Es que Déu n’hii do, quins bitxos. No semblava que la cosa anés a millorar. Estem farts. N’ixen de darrere la nevera i en fila o en multitud cap on és la melmelada.
I les mosques? A tot s’enredaven i tot s’enganxen, tot ho recorren, fastigoses. I vinga matar mosques amb una paleta o amb un espolsador, o amb un tros de diari: tot val per acabar amb elles. En mates dues i en vénen, no saps d’on, deu. I quina calor. Vaig a preparar un refresc amb el gasificant Antonio Pla de Xest. Refresca bastant. Hui cau una calitja que no deixa respirar. I ja portem dies i dies amb tanta calor.
En Bosch
Ens ha quedat una melmelada magnifica. Voldria a veure si en feien també de mora. Ho deixem, de moment.
L’amic blaver
Tant bé que estaríem fent-nos unes orxates en Santa Caterina. Ací estem aguantant formigues, mosques, xitxarres i, a la nit, entre les òlibes, els mussols i la basca no em deixen dormir. I quan estic a punt d’adormir-me, toquen les hores les campanes. I ho repeteixen.
Si no n’hi ha prou amb això, aquests dos balhòsties que no se n’adonen que el valencià no serveix a Catalunya igual com el català no serveix al País Valencià.
Amagat
Això de la llengua ho hem parlat massa voltes. Només fas que empastrar-ho. Pel que al tema que no pots dormir és perquè tu ets de ciutat. Ets massa fi.
Per acabar-ho d’adobar li havia picat una vespa en una passejada ahir a poqueta nit.
Pau i bé
