Diaris d’en Bosch 4
Primera part
El professor havia estat en eixe poble medieval en moltes ocasions. L’atreien les esglésies dels segles X i XI del barri cristià i el seduïa la càbala i el món hebreu. Després de la mort de la dona, va renunciar al costum d’anar-hi fins que ara hi havia tornat amb un grup de jubilats.
Eixe dia, pell força blanca, poc de cabell com tintat, vestia una camisa clara i una americana blava. Malgrat voler animar-se, les cabòries no marxaven. En acabant de dinar i prendre’s les pastilles, va escriure un correu electrònic als fills des d’una tauleta de mòbil. Potser li calia dir-los alguna cosa necessària que s’autoqüestionava ara i adés.
A continuació, va discutir amb un altre professor jubilat un aspecte, que ell considerava més versemblant i raonable, de la conquesta i, més tard, es va allunyar desitjant estar tranquil. No se sentia cansat, sinó que, sense la dona, tot era menys suportable, com si no tingués gaire sentit, pensava mentre anava a peu pel barri jueu. Les sabates s’arrossegaven i les pedres del carrer li tornaven un ressò que es multiplicava per racons, placetes i atzucacs estrets i costeruts. Es va asseure en un mirador a prendre el sol, just davant el pont romànic del riu Fluvià. Hi havia compartit amb la dona els embolics entre jueus i cristians i que ara recordava. Millor el passat…
Continuarà
Continuarà
