“We do not inherit the earth from our ancestors; we borrow it from our children.”
Pep Amagat
Altra volta l’oncle del poble, que és llaurador, m’ha enviat una carta. És sobre el seu fill que pateix malsons. Em demana que li busque un psiquiatre d’eixos, en la capital. Diu que pensa que el seu xicon està destrellatat del tot. Diu que ha perdut el coneixement. Us la llegeixo:
Benvolgut Pep,
Perdona per si abuse però estic ben desesperat amb el meu xicon. Ara i adés té malsons com el que podràs llegir a continuació.
La gent no eixia de casa, no sols al cantó a xerrar i prendre el sol o anar al casino sinó de vegades a comprar, tret de l’indispensable. I quan ho feien, la gent portava mascaretes higièniques rodones i llises de color blanc. Les feien servir per anar a la fleca o a la botiga de queviures. Com si tingueren por a la radiació. Pànic, això és el que sentia la gent. Per sort els quedaven alguns recursos a les cases. No gaires ja.
La vida exterior: mercat, cooperativa i feina dels bancals estava tot paralitzat. No se sabia res dels pobles veïns. Mitjans de comunicació com internet, televisió, ràdio, telèfons mòbils havien deixat de funcionar.
El llevant havia agranat els fums de la planta de residus animals de categoria 1 i 2. Un núvol ennegrit no deixava traspassar el sol. No es podia saber l’hora amb els rellotges de sol. No es podia veure ni la penya del Benicadell ni el castellet de Carrícola ni la Pobla. Era com una boira espessa irrespirable. Desitjàvem que canviara la direcció del vent que per fi, després d’unes setmanes, es va produir en girar-se a ponent. El núvol espés i tòxic se’n va anar cap a les comarques de mar, cap a la Safor. Semblava que la planta no complia els reglaments de seguretat industrial estandarditzats.
Quan els llauradors van treure el nas, encara portaven caretes, van anar a veure els bancals. Tanmateix, encara no havien fet unes quantes passes, van anar trobant alguns gossos i gats morts, i pels camps troben conills, perdius, mussols… i d’altres animals morts. Per fi la plaga de conills estava a punt de desaparèixer, va comentar algú amb ironia.
Els pàmpols de la vinya havien caigut i havien deixat els ceps pelats, les fulles d’oliveres i fruiters també eren al terra. Raïms, olives, albercocs s’estaven podrint: un femer. Tot havia perdut el seu estat natural mentre, encara que el núvol de fum s’havia traslladat, la pudor que arribava de la planta encara es feia sentir. Ningú havia mort ni hi havia ferits, però les circumstàncies mai no serien les mateixes.
En saber les autoritats el que passava, tot un tropell de sirenes d’ambulàncies i de policia s’escoltaven pel poble. Dirigents polítics consideraven que calia adoptar de seguida mesures per evitar mals pitjors; però les seues advertències amb corruixes arribaven massa tard. Els seus esforços eren inútils, ja que el mal estava fet.
I el meu fill pega bots en el llit i es desperta suat amb malsons d’aquesta mena. Com que el mòbil no funcionava, no feia més que mirar-lo i obrir, però no tenia res escrit, llavors li feia crits, està molt enganxat.
No menja quasi, delira a les nits, el metge de capçalera segurament em dirà que cap a l’hospital de Xàtiva o Gandia. Mentrestant, per si un cas, tu busca’m un psiquiatre perquè me’l visite si els de la Seguretat Social tarden mesos. Estic preocupat, que vols que et diga. Crec que té una obsessió en el tema de la planta d’animals fins l’extrem que no menjarà res del collit en la comarca i voltants. Ni tampoc menjarà animals criats per ací, ni fruites ni verdures.
L’altre dia em va dir que se’n vol anar a viure a València i que se m’emportarà amb ell. No sabria viure tancat en un pis a la meua edat. Sols he fet que treballar i anar de casa als bancals i a l’inrevés.
Moltes gràcies, xe.
Pep Amagat
Tot i que només són malsons, no és una hipòtesi tan desficaciada que de veritat pot o poguera passar.
En Bosch
Si açò passara ni jo ni vosaltres podríem tornar a gaudir de la casa xicoteta que vaig heretar. Sí, eixa a la que hem anat alguna volta.
L’amic blaver
Seria una pena no poder-hi anar. I seria una pena que passara una cosa així a la gent i als conreus. Ja no podríem anar a fer passejos pels camins que eixen del poble. Camins envoltats d’oliveres i fruitals a tots dos costats. Tot un plaer.
En Bosch
Em sap greu dir-t’ho, però són coses que tenen com a responsables membres del partit que tu vas votar, el PP. El batlle de la Pobla que manava a l’Ajuntament, quan va iniciar l’assumpte de la planta i era del PP, va dir: “Som un partit humil, transparent, amb compromisos, propostes i projectes.” Sobretot transparent, ja ja… Per la seua part, els de la conselleria ho van tirar endavant. El batlle de la Pobla també va dir: “Com a batlle he portat sempre una gestió cristal·lina, com em caracteritza a mi. I ho dic alt i clar.”
L’amic blaver
Però això va dir! Té un morro que se’l trepitja. El que més xoca és que arribara a dir que una gestió cristal·lina. Tu, Bosch, vas dir que al nou equip de govern municipal li va costar 140 dies de descobrir tot el marró. Increïble.
En Bosch
Sí, sí, molt de temps.
Pep Amagat
S’ha de tenir capteniment, president Puig. Pensa-t’ho dues voltes abans de donar el vistiplau per endegar la planta. Que no s’haja de lamentar en acabant. Bé, xicons, vaig a posar-me a cercar un psiquiatre per al fill del meu tio. En sabeu algun o teniu algun contacte?
L’amic blaver
Sí, ja preguntaré a un amic que coneix un…
En Bosch
Jo el que crec que s’hauria de fer, ho dic ben fort al govern nou de la Generalitat, per evitar coses pitjors i per preservar la comarca, és no fer la planta perquè qui més o qui menys acabarà rebent els efectes secundaris… Perquè tractaran animals morts per epidèmia, xe posem per cas les vaques boges d’Anglaterra. També animals procedents de l’experimentació amb substàncies químiques.
Pep Amagat
El fill de mon tio té tota la raó quan té malsons. Pudors, risc de contaminació d’aqüífers en cas de fuita o abocament accidental, etc. Té raó potser perquè és força conscient i té por de les pudors, com diu també Vicent d’Albal, la gent del poble la porta clara amb aquesta planta.
El fill de mon tio vol cridar l’atenció i torne a dir que té arguments de pes. A més a més, no se’n fia gaire que el Govern autonòmic mantinga la promesa. Prompte o tard la planta tirarà endavant.
