Si no em pagues la factura, et pose una querella. Redéu, no em vingues que no vens habitatges, crida el pèrit per l’auricular, amb fermesa i sense detenir-se. Fica l’ofec en el cos del constructor que parla des d’un altre telèfon. Al constructor li vénen arcades que el trontollen. Deixa caure l’auricular, que segueix parlotejant, i se’n va corrents al lavabo a vomitar.

Repòs i medecines. D’ençà que no ven habitatges, la madrastra no li vol cuinar més verdura. Li ho havia fet des de xicotet per les intoleràncies a la proteïna càrnia. Quan ell venia prou habitatges, la madrastra va perfeccionar més els guisats de verdures. A tothora ell trobava taula parada amb menges exquisides. Què se n’ha fet d’eixos plats; què se n’ha fet de la rutina d’anar de bòlit mentre ell veia blocs i blocs de pisos. Què se n’ha fet dels polítics protectors del PP que li adjudicaven més contractes que a cap altre constructor i que ell, d’amagat, donava diners al partit. I què se n’ha fet de signar factures que s’abonaven sense obstacles. Res és igual.

En el judici com a imputat, el fiscal té un expedient amb factures que ell no ha pagat. També està imputat per rebre favors que li havien encolomat i que havia aconseguit de part de membres del PP. Ell va a la deriva dins aigües fangoses i no recorda res. Ni que ha de pagar al pèrit que sovint li ha trucat.

El sentencien a un any de presó i dos mesos. Abans de portar-l’hi, se li acosta la madrastra per fer-li un petó, moment en què ell té bossades que cauen sobre la cara d’ella. Intenta imaginar que va vestida amb un davantal de la cuina tot i que en realitat porta un jersei de llana. En acabant, ell li empastifa el jersei que li havia comprat en el temps que venia tants habitatges.

Comparteix

Icona de pantalla completa