La qüestió del racisme no li escau bé durant l’estona del pati. Vés a saber si pitjor encara en el futur. Quina desgràcia eixa gentola. Quina cosa, Déu meu! Malaventurada si fique la pota amb algun comentari. Ja hi serem.
N’havia sentit parlar que els gitanos i els hondurenys accepten millor un suspens amb la destresa de qui el tema no va amb ells. Tanmateix, els nens marroquins s’enganxen com llepasses, com la xafogor en ple estiu. Déu n’hi do, no volen aclarir els resultats, se t’encaren cercant l’aprovat. I prou. Açò m’enrabia. Podria assegurar que recorden el darrer ‘passó’ que els va ‘endongar’ el pare. A mi em dol donar carabasses a qui siga. Si un immigrant suspèn l’assignatura que done, se’m pot considerar racista?
Els temors es compleixen abans del previst, ja que els pares d’una de les nenes marroquines, que ha ‘catejat’ a final de curs, no tarden a vindre a protestar.
—No puide ser. A ver, no puide ser suispender la hija —s’encaparra el pare—. Seguro poder aprovar, tu sabes.
—Deuen presentar una reclamació per escrit a secretaria.
—Tu sabes, no sé inscribir. Mi hija, no sabe iscribir tampoco.
—Hi ha un model a secretaria per fer reclamacions.
—Tu suispendes mi hija porque seis tu. Tu suispendes perquè et dóna la gana. Mi hija en casa bien las trabaja, tu sabes. Tu no tienes de la suispensa —la mare, rodona com una ceba, crida a tiri i baldiri a la professora.
—La nota final és el resultat d’exàmens, treballs i el que fa en classe —diu la professora amb veu ni alta ni baixa.
—Tu vas tienes que no te viene. No escuchas mis derechos. Del Marrueco también persona. Tu hablas mala. Hablar más fuerte, tu sabes. Bajo, mala educación.
—Ací parlem així. Bé, mire, tinc feina. Ja li vaig explicar a la filla que la nota final era un quatre i d’on venia. Puc pujar a quatre i mig, després arrodonir a cinc —diu la professora farta de veure el canyaret i com són de difícils de doblegar.
—Ja sé com actueu vosaltres. Si us veieu aigua al coll, per no tenir problemes, aproveu —diu el pare amb poc d’enginy.
—Rasista tu sabes. Mi hija por ser probe. Tu mujer, mujer mala. Tu eres. Mucho. Trabaja ella tu explicas. (La meua filla treballa el que tu expliques)
—Li torne a repetir que li queda quatre però que puc pujar-li a quatre i mig i arrodonir-la a cinc. Serà un suficient amb asterisc
Continuarà
