Que potser no has aconseguit i, de ben segur,
la serrada de botiflers t’ho posaven impossible i dur?
Hem d’anar a estall per canviar tot el que en som hereus
i au, aviem la gent i que no perda el temps fent de balandreus.
Tu i jo, ciutadans valencians, no volem malviure com porucs,
navegant en l’olor de la mimosa fem un conjur
per lluitar sense balafiar armes ni ajuts,
qui gemega i ens rebutja, tindrà una pàtria sense futur just.
No renuncies, no renuncies o passaràs per l’embut.
Contra el dret civil valencià ara han encolomat un recurs,
afonar-se, encreuar-se de braços, em pregunte si això encara voleu
o tal vegada només embajocar-se amb una queixa insignificant i lleu.
Hom diu que el TC als mandataris de la Meseta està venut,
i que ara i adès ens retallen, cosa gairebé una vergonya, un insult.
Si ajupiu el cap i els deixeu fer, en acabant exclamareu: quina baina, eu!
Vinga, xe, prou pors i divisions, contra els de la meseta votem tots junts.
Emocions intenses en la gola estaran a punt.
Ens faran créixer, després tant de temps, l’autoestima i l’orgull
i sense elles, amb el combat, no es voldrà quedar ningú.
Estimem i estimem-nos el goig durant anys perduts.
Cague en dena, quins cagabandúrries, tant costa anar junts?
Prou sapastres que, en acabant, ploren humiliació i fracàs, llavors ja és ben absurd.
