Contes d’en Bosch 38: L’herència 2 (experiment de narrador quiescent)

De xiquet li comprava regalèssia, i els dissabtes li donava algun duro perquè es comprés un xupa-xups. Podria assegurar que estava tan vigilat com els xiquets que tenien pare i mare. Li va pegar calbots per a educar-lo amb rectitud i va fer el possible perquè aprengués de lletra i números. La qüestió era que amb un ruc en la família ja n'hi havia prou, perquè ell no sabia fer la lletra o amb un canut i no volia que el fill també ho fos.

Assegut en un balancí amb les cames cobertes amb una manta una miqueta esquinçada, el seu germà observava per la finestra d'una habitació com d'un BMW eixia el fill amb vestit i corbata i amb el mòbil que es va posar en una butxaca. Li vaig preguntar si volia seure una estona i si volia prendre alguna cosa. Ben mirat, camàndules innecessàries, ja que el fill només el va saludar amb paraules bròfegues. Va arreplegar algunes coses a cuita-corrents, les va ficar en una bossa i la va portar fins al maleter del vehicle. Una vegada ho havia enllestit, es va treure el mòbil i, mentre el va mirar una estoneta, va arrugar el nas. En acabat, es va aüssar els pantalons, va pujar, el va deixar en un mecanisme que l'aguantava i va engegar el motor. Va alçar el braç per dir-li adéu i, a mesura que s'allunyava a tot drap, el soroll es va anar marcint. Sí que m'havia ben boixat.

Joan Guerola

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat