Contes d’en Bosch 42 L’herència 5 (experiment de narrador quiescent)

Com si es tractés d'un flagell, es van difondre diversos rumors sobre empresaris que anaven a fer camps de golf a uns quilòmetres del poble. Quan escoltava notícies d'eixa mena, no va mostrar gens d'interés. No les va esbrinar, sobretot per no considerar-se al·ludit. Segons ell en qualsevol ocasió s'esbombaven rumors de possibles compres per rebaixar el preu de la terra. Alguns llauradors, en sentir parlar que podrien treure un grapat d'euros, van embogir. Tal vegada vendrien sense pensar-ho. Fins i tot alguns van deixar els bancals erms: “Per què llaurar i esporgar si no guanyem per a pipes?”, van dir sovint. “Ja els planyc”, es va dir ell. Els va entrar com depressió i ganes d’enviar-ho tot a pastar fang, ja que estaven esgotats i de tornada de tot. En l'època de l'altre règim, cadascú al seu aire, no els va anar tan mal i més d'un, portat pel desig de gaudi immediat, es va arrossegar a xerrar i beure vi en cellers. D'ençà que van entrar a la Unió Europea, per sobreviure bé, tot van ser privacions.
 
Hi va haver una ocasió que podria haver afectat les terres d'ell i va estar a l'aguait. L'imprevist per un canvi de realitat el va fer romandre assegut al llindar o rere la finestra d'una habitació per a seguir mirant el mateix tros de cel emmarcat per les parets. Un somni que s'anà imposant a la realitat tot i els dubtes i les pors de quedar-se enfangat enmig d'empreses de poca solvència. Els llauradors estaven per vendre bancals. Va resultar evident que ells no estaven acostumats a aquest tipus de negocis, per això van haver de vigilar que no els enredaren i van haver de buscar algú que els assessorés. Vés-te'n a saber si els enganyaven.
 
Tot el món es preguntava d'on anaven a treure aigua per a la gespa i per a les instal·lacions. Tant era! En cas que es construís el camp de golf, qui hi aniria a jugar? Els llauradors només sabien usar els mànecs de l'aixada, de la forca, de la destral i de la dalla. Si els convidaren, millor que no jugaren perquè podrien prendre mal.

Joan Guerola

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat