Fa més qui vol que qui pot (19)

Encara podem somniar o no hi ha res a fer?
 
Pep Amagat
No hi ha res a fer. No tenim solució. Som al punt al qual havíem d’arribar algun dia. Dubte molt, però que molt, del futur que ens espera. I el meu ànim plora llàgrimes de fel.
Tremole perquè no posem pedaços d’un vestit nou a vestits vells, ja que seria engegar-ho tot a pastar fang. Sí, home sí, fugim del fang i caiguem en el tarquim. No ho creieu així? Doncs sí, és així. A més a més, vivim en un estat en franca bancarrota, que ens menysprea, que tant se’ls en fot els valencians.  

No hi ha res a fer en un estat que ens ignora i, on fins i tot, no tenen acord entre ells en una democràcia tan fluixa i tan feble que cau a terra.

Quan el govern valencià desafiarà l’estat? Ara per ara, mai. S’ha fet alguna insinuació tan lleu, sense tan poca entitat, que ha caigut a terra i ha estat trepitjada i ignorada. I amb la plantilla de polítics, abans pretensiosos (qui no recorda aquell cotxe de carreres de Fórmula 1 amb un expresident i em sembla que alguna altra personalitat política?) i, a hores d’ara, fins al coll de corrupció. Uns polítics que són la riota de tot el món. Quan els corruptes seran jutjats per tribunals de debò? Deixeu-me riure… o plorar.  I tanmateix encara hi ha qui vota i seguirà votant aquesta gentola. Increïble! Sí, increïble veure com ‘la Perlas’ se n’ix amb la seua i no li fan res, et jugues una cervesa, Bosch?
 
En Bosch
Abans no hem començat, ja creus que s’ha fet tot a banderes?
 
Pep Amagat (mou el cap d’un costat a l’altre en sentit negatiu)
Vols dir que començarem? A primeries també hi confiava però ara...
 
En Bosch
(Obre tres cerveses i les porta a taula)

És clar que sí. Estàs molt exaltat, Pep. A més a més, pel que fa a ‘la Perlas’ no em jugue res perquè perdré.

(En Pep torna a negar amb el cap)

El meu germà diu que sap més coses del País Valencià gràcies a Catalunya que no al seu país. M’ha fet saber que, per a entretenir i divertir els monarques i comptes de la cort catalanoaragonesa, hi havia molts músics i joglars que procedien del Regne de València, sobretot de Xàtiva. Aquesta ciutat era un dels centres de destacats joglars sarraïns com ara Ibn Yannaq. Altres notables joglars eren Ib Khafaja (procedia d’Alzira), i Al-Russafí de València.
 
L’Amic Blaver
Això que contes del teu germà m’agrada. Jo sempre dic que tenim moltes arrels àrabs. I que més diu el teu germà, Bosch?
 
En Bosch
No sabia que et podia atreure tant, amic Blaver. Doncs, sí, sí, em conta més coses. Diu que algunes pràctiques d’Al-Andalús es  barregen i són assimilades en les festivitats cristianes com els cavallets contrafets “kurraj qasaba” o “faras al-’ud”.

En la pica àrab de Xàtiva (Museu de l’Almodí) es pot apreciar la dansa amb bastons, acompanyada per dos músics que fan sonar una darbuka.
 
(Els ensenya unes fotos del mòbil)

L’Amic Blaver
Quina sort té el teu germà de saber tantes coses. És curiós que ho haja vist allà, on viu ell, quan hauria d’haver-ho conegut ací.
 
En Bosch
I tu ja ho has visitat?
 
L’Amic Blaver
Jo no. Ni tan sols sabia que existia.
 
En Bosch
Llavors, què dius del meu germà, que si no ho havia visitat. Vinga, ja, home!
 
L’Amic Blaver
No t’emprenyes, caram.
 
En Bosch
També diu que a Paterna hi ha plats de terrissa molt bonics, com la Carola de dames coronades que mostra imatges de balls de prínceps i princeses, reis i reines, dames i cavallers.
Si estimaren més la nostra terra, cultura i llengua, fotre! Tants anys de PP han fet molt de mal.
 
Pep Amagat
(Fa un bon glop de cervesa)

Ja ho sabeu de sobra que sóc independentista dels Països Catalans. Ho dic ben alt i sense pèls a la llengua i a qui no agrade que s’hi pose fulles. El que ha passat avui entre els dos honorables, hauria de ser una pràctica habitual i dins de la normalitat: defensar el territori, el poble i la llengua. A mi, tot i les diferències ideològiques dels dos presidents, considerant d’on venim, m'il·lusiona aquesta trobada.

Vaig estar a la manifestació de l’11 de setembre a Barcelona. Xe, això és unitat i quina gentada! Se’m feia un nuc a la gola, se’m mullaven els ulls i m’entrava malícia de veure que jo no podria gaudir de tanta emoció, (cartolines on posava “A punt”, crits d’independència, castells, banderes estelades al vent...), ací, al meu país. Escolteu-me, nosaltres som pocs però ells fa trenta anys, també eren pocs en la Diada: hi anaven quatre gats. Per què no somniar?

Els dos presidents volen que el govern central els aporte un millor finançament, que milloren també les infraestructures que tant ens perjudiquen. Ja és hora de treballar junts. I el corredor Mediterrani? Que entre Tarragona i Castelló la via del tren està com fa la tira d’anys!

Incomprensible que no s’haja fet. Horrible veure les fileres de camions per l’AP7. Necessiten un carril només per a ells. És com ho veig.

Vull caminar pas a pas, no vull fer volar coloms però us imagineu que un dia nosaltres tinguérem l’oportunitat de decidir el nostre futur?
 
En Bosch
A mi m’ha agradat molt veure els dos presidents donant un senyal de normalitat. Lluny de la tensió i una mala maror que generava el PP.
 
L’Amic Blaver
Encara que no us ho creieu a mi també em va agradar. També em va semblar perfecte que reclamen el corredor mediterrani. Ja veieu que parle molt bé.

A què no dic:  “esta vegà aquasi tot lo món li ha paregut bé i no ha anat a vórer Puigdemont com un foraster. Es millor anar junts que asoles i no caure en dir la frase Catalunya mos furta. En canvi, xe, és veritat que els de Madrid es queden els dinés”.

Jo vull parlar i escriure bé, com cal que siga. Tanmateix et torne a recordar, Pep, que som valencians i hem de fer el nostre país i no unir-nos a ser Països Catalans. Està bé que t’emociones en la Diada de l’11 de setembre, però en el fons tu et sents valencià.
 
Pep Amagat
(Fa un gest afirmatiu en el cap)
Oh, i tant!
 
En Bosch
Sí, jo crec que és millor construir el País Valencià, com vol el Bloc i Compromís. Això sí, mantenir molt bones relacions amb els catalans i els balears. Com diu l’amic Blaver no som catalans. Defensarem el nostre territori, llengua i interessos, sense por. Que sentim orgull de ser valencians, no el ‘feliz Levante’ espanyol! Sempre hem de tenir bons lligams amb els catalans perquè entre altres coses compartim la llengua.
 
Joan Guerola
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat