Fa més qui pot que qui vol (20)

Tu que parles castellà

El cosí d’en Bosch li envia un email en el qual li relata el que li va passar l’altre dia en un restaurant de la costa.

—Good morning —diu el cambrer a una parella de clients anglesos i els dóna el menú del dia. En acabant es retira i ells se’l miren amb calma.

Al cap d’uns minuts torna per a prendre la comanda.

—We don’t care for today’s special. Would you bring us a menu, please?

Tot i que entenc anglés, aquesta frase em va costar enganxar-la. Vaig quedar admirat perquè semblava que el cambrer els entenia bé.

—Just a minute, please —se’n va per la carta.

—I'll have a bowl of tomato soup as starter and then steak with fried potatoes. My wife will take green salad and chicken with fries.

—What would you like to drink?

Vaig sentir que van demanar una ampolla de vi negre.
 
Deixa la comanda a la cuina i serveix la beguda. Llavors se’n va a una altra taula.

—Guten Morgen —diu el cambrer a una parella de clients alemanys i els dóna el menú del dia.

Ell es retira i ells se’l miren.

Al cap d’uns minuts torna per prendre la comanda.

—Waswürdeihnentrinkengefallen?

—Garnelen mit Knoblauch und Entrecote Ochsenfleisch Champignonsoße O.Pfeffersoße.
No entenc res. Em sembla que la dona demana el mateix. El cambrer els hi porta unes cerveses.

Em quede albercocat de com s’entén el cambrer primer amb l’anglès i més tard amb l’alemany. Magnífic, sols falta saber com serà el tipus de menjar que els serviran, em dic a mi mateix.
 
En acabant ve a atendre’ns. Comença el ritual.

—Buenos días —ens diu el cambrer.

—Bon dia —li conteste jo.

Aquí tiene la carta y el menú del día...

—Nosaltres voldríem el menú.

—Que desean de primero.

—Amanida verda i pollastre per tots dos de segon.

—No les entiendo. Hablame en español.

—Però si estem al País Valencià.

—¡Y qué! Yo no sé hablar esa jerga rara. Estamos en España y aquí solo se habla español.

Mi restaurante es de clase alta (no vaig entendre què volia dir, ja que el restaurant era d’allò més normalet). No se acepta nada de eso que hablan alguna gente del campo. Eso es de nivel inferior. Por favor hablame en español.

—Però si estem en el País Valencià.

—Perdone esto es España, si no les gusta lárguense. No me hacen falta.

—Toca-li la trompa al xic. Ja se n’anem, ja. Gent com vostè haurien d’estar fora del País Valencià.

En aqueix moment sent un menysteniment bestial envers la meua llengua, ben bé ratllava en el que feia el nazisme. No vull que em trepitgen personatges com aquest. Emprenyat li torne a fer una mirada i li dic:

—El denunciaré a la Generalitat.

—Denunciame donde quieras. No pierdas el tiempo en denuncias que no prosperarán.

—Escolte’m bé, la trompa avisa, la sang xorra i al que pilla l'escatxorra. Vol dir que ara va de veritat i, si el denuncie, potser perdrà clients.

—Xicon, deixa-ho córrer. Anem-nos-en i ja està.

La meua dona i jo se n’anem ben enrabiats.

—No pense engiponar-me però se’n recordarà de mi, el cregut aqueix.
(el cosí, nerviós, s’encén un cigarret)
—Vols una calada?

—No, ara, no. El que passa és que tu t’engolisnes de seguida. No cal que el despernegues així, xicon.
 
––––––––-
En Bosch

Que us sembla el que m’ha enviat?
 
Pep Amagat (mou el cap d’un costat a l’altre en sentit negatiu)

Sempre el mateix, estic fins als nassos dels pocavergonyes. Aqueix individu té un morro que se’l trepitja.
 
En Bosch

No podem callar davant d’aquesta mena d’assetjament lingüístic! Em cague en l’ou, quina murga de gent, a tothora amb la mateixa mandanga.

Ens xafiguen com volen i no ho hem de permetre. Endavant, si no ens afonaran.
 
L’amic blaver

La veritat és que els castellans s’embelesen al moment per defensar el castellà. Molts d’ells se’n foten de la llengua i cultures valencianes. Hem d’anar més enllà, ja que els que el parlen i el parlen malament o no el saben escriure també s’haurien d’esforçar per millorar.
 
Pep Amagat

Ens hem d’unir totes les parts de parla catalana-valenciana-balear. És vergonyós que alguns partits acusen professors que són com moro-musses que adoctrinen i fan política amb els alumnes i milers d’accions més contra la llengua.
 
L’amic blaver (amb molta força i gesticulant)

Tu que parles castellà -li diria-, quina mania o quina dèria tens contra el valencià?

Digues-me, per quins set cèntims tens l'obsessió de perseguir, d'anorrear fins a la mínima expressió una llengua que et dóna conhort, una llengua amb la qual tu, valencià castellanoparlant, has conviscut i convius dia rere dia, una llengua parlada per metges que l'han fet servir per curar-te en l'hospital, per funcionaris que l’han fet servir per a tirar-te una mà en qualsevol circumstància de compromís i n'estic ben segur que l'entenies, no?

No t'has sentit atret, no has tingut curiositat o il·lusió per aprendre-la, per esforçar-te a aprendre-la bé siga llegir-la, parlar-la i, si m'apures, escriure-la? De debò que no? Vinga, sigues honest, t'ha fet mandra o ha sigut odi visceral envers allò que no fos castellà i que no fes olor de castellà?

Tot és qüestió de bona fe, de no sentir aversió, odi i picor que ja et destorbe abans d'estimar-la, de desitjar-la, de compartir-la. Quan vas arribar ací, bé que la llengua, per més estranya que et paregués i que en el fons no ho és tant, et va bressolar, et va fer costat, va saber compartir amb el teu castellà. I ara, ara que ja fa anys que ets ací, sembla que només desitges fer-la a banderes. Sí que estem aviats!

Tu que parles castellà, t’agradaria que els valencianoparlants feren el mateix amb el castellà?
 
Pep Amagat

Però tio, sembla que estigues canviat i que estigues fent un discurs.
 
L’amic blaver

Deixa’m acabar, fotre. Puc?
 
Pep Amagat

Si, és clar que sí. Vinga, va, que estàs desconegut.
 
L’amic blaver

Quan nosaltres parlem amb un castellanoparlant, hem de seguir en la nostra llengua i no hem de canviar de seguida al castellà. Pobret, i si no ho entén? Romanços.
 
Pep Amagat

I a mi què! Jo no canvie mai. Cal que siguem seriosos, hem d’aguantar i no canviar. Que no ho entenen? Doncs, que s’espavilen.

(Pep fa que sí en el cap)
 
En Bosch (se’ls mira un moment abans de parlar)

Eixim de la vulgaritat d’una volta per totes. Caldrà que creem un heroi perquè aquesta gent com tu, castellanoparlant, t’ho faça entendre? No cal que et diga ningú que baixes a la realitat. La veritat és que tot és qüestió de constància i audàcia i que tu, castellanoparlant que vius amb benestar al nostre País Valencià, faces un pas i pugues compartir el valencià, parlant-lo, escrivint-lo i estimant-lo.
 
Pep Amagat

Sabeu, què? Hem de parlar menys i actuar més. Siguem realistes. A ells els importa un colló, si no ens respecten.

Joan Guerola
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat