Contes d’en Bosch 52: Qui està lliure de què? 6 (experiment de narrador càmera)

“We don’t even ask happiness, just a little less pain.”
Charles Bukowski

Sisena part
 
Dorm en una cova. A poc a poc entreobre els ulls inofensius. Badalla i s’esperesa. Es posa dret a la primera llum del dia. Li arriben les sis campanades del matí des de l’altre costat del poble. Fa una passa, posa el peu en fals i sembla que vaja a caure però no. Se sent millor. Beu una mica d'aigua d’una font propera, es mulla la cara i la torca amb la màniga. Va de nou a la cova.
 
Les boires s’expandeixen, cobreixen i mullen el fons de la vall. El sol escampa els ventalls de raigs. Recolza l’esquena i contempla que no tarda a fondre-la. Segueix mirant amb despreocupació i no en treu res en clar.
 
Té gana. Menja figues, móres d’esbarzers i garrofes. En acabat, a dos quarts i cinc de set, va a un forn de calç. S’acosta on està Torrao que no és precisament un catxotxes i que li dóna pa ‘corretjonós’ i companatge. A voltes passa uns dies sense menjar, ja que depèn de la caritat dels veïns, que no els hi sobra res.
 
Talla llenya. Prepara garbons amb branques de pins. Torrao, que és calciner, cala el foc. Es fan unes bones flames i una bona brasilada que s’aplica a la pedra viva durant un temps.
 
—Beu i et sentiràs millor.
 
Li dóna l’ampolla de vi. Tots dos beuen i el degusten.
 
—Nosaltres no depenem dels cacics del poble. Si més no, jo   diu en Benihata.
 
—No n’estigues tan segur. T’has assabentat de la pallissa que els manats pel batlle li van fotre a Josep Vilaür per furtar unes creïlles. Com que no plou, no pot conrear cereals ni hortalisses. Ha anat venent les terres als cacics perquè aquests li donen cereals. Ara ja no li queden ni cereals ni camps. Ha de furtar perquè els fills no tenen per menjar.
 
Els dos beuen un got darrere l’altre.
 
—Els cacics no es compadeixen de ningú. Saps què? Els nostres veïns, eixos  enviats pel batlle, són uns fills de puta. Fotre, pegar a un veí de tota la vida, l’última cosa del món que faria. Eixos sicaris d’ells tindran més menjar i més bancals però no em fan goleta es detura i posa els ulls en l’ampolla. En queda cosa d’un dit només. Fa un glopet . Ara ja no en queda, de vi. Destapa’n una altra. Això és el que de debò ens cal. La resta només és soledat i por.
 
—Nyas diu i li passa el vi. L’assaboreix podem beure mentre hi haja prou foc. Haver guanyat la guerra fa sentir els cacics més poderosos. L'altre dia van denunciar Ricard Tarrés perquè va blasfemar en l'abeurador mentre donava de beure el matxo i perquè no va anar a missa de guardar. S’havia espantat l’animal i li va pegar amb el ramal alhora que soltava renecs contra tothom.
 
—I el van denunciar per això?
 
—I tant. Creu-t’ho. Ho vaig veure.
 
—Oh, la mare que… Els del Partit de Dalt Republicà no poden ocupar càrrecs. Si jo hagués estat en el front, no hauríem perdut la guerra. Per culpa de l’oficial militar que em va enviar a casa... Si ell mateix arribava tard a la revisió, redéu. No sé cert si fou per això o perquè em quedava sol lluitant. Si ho hagueren fet tots, no hauria perdut, segur.
 
—Som uns desgraciats, t’ho jure.
 
—Ja tens raó, ja. Tots estem fotuts, alguns no tant. Jo visc el present, que no em canvia i que no em canviarà. No em sent ni feliç ni desgraciat. Estava derrotat d’ençà que vaig néixer.
 
Torrao posa llenya per última volta. Li cal el temps idoni. Ambdós estan asseguts, amb el vi i la paciència. Només han d’intervenir en la preparació de la calç, si és necessari. En acabat, la tapen amb canyissos i esperen uns dies.
 
Els dos la venen a la gent del poble i d’altres indrets. Mentre la venen, no parlen. La gent compra molta calç. La fan servir per a pintar parets, per les vinyes que són esquitxades amb calç, per les porcades… Torrao guanya els seus diners que porta a casa. En canvi, en Benihata no té ni on anar, només els gallets que guanya de tallar llenya o el que guanya quan porta cabassets de sorra d’una cova de la muntanya. La ven a les dones que la fan servir per escurar.
 
Continuarà

Joan Guerola

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat