Compra vi negre barat amb les pessetes que adés li havia donat el rector. Ara beu un glop de l’ampolla. En acabant, hi torna en qualsevol lloc.
—L’ampolla és una amiga, vaig a fer una tragellada i a brindar amb ella per una vida tan puta com la meua —diu per a si en veu alta.
Queda un culet en l’ampolla. La sangoleja per si queda solatge.
Passa mala nit al nínxol, s’aixeca perquè no pot dormir. Vagareja per l’entorn del cementiri vell a les fosques, només amb la lluna i el balanceig inofensiu de fulles. De matinada, torna a entrar al nínxol, s’hi posa en posició fetal i s’adorm.
A l’estiu, arriben les festes dels pobles. Benihata va a les festes del poble veí on agafa una borratxera. Joves d’allí i joves del seu poble, els mateixos que el van estar a punt de cremar mentre estava cobert de palla, l’escarneixen, pixen damunt d’ell, el colpegen. L’agafen entre gairebé tots per aixecar-lo i l’acosten al safareig.
—Renta’t i no faràs pudor. Així hi haurà menys pudor en el nínxol on dorms —diu un jove del seu poble.
—Fills de puta, deixeu-me en pau —xiuxiueja dèbilment.
—No li féu mal, pobre home —diu un de la colla del poble seu movent el cap en negatiu.
No rep resposta de ningú dels altres.
A causa de les batzegades cauen a terra dues pessetes de la butxaca d’en Benihata.
—Ja tenim per fer més copes al casino —diu un xicon quan les recull.
—’Macàssem déna’, prou que se n’hauríeu de guardar de prendre-les-hi.
Al final foten dintre del safareig Benihata, que es va enfonsant en l’aigua fins que ja no se’l veu dins l’aigua. Esclaten rialles. Quan es veu que el rodamón ja no ix de l’aigua, el mateix jove que s’havia posat de part d’ell s’asseu i es queda pensatiu movent el cap d’un costat a l’altre, diu dirigint-se a tots:
—Em sap mal però sóc incapaç de fer això. El rector va llegir en un evangeli: “…es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus”.
Un dels altres del seu poble, situant-se enfront d’ell amb les mans a la cintura i amb el cos rígid, li replica:
—Què vols dir? T’has menjat l’olla, tio. No t’ho prengues tan a la valenta.
Un altre li fa una mirada dura i li diu també:
—Sí, home! Tu vés portant-te així, vés, i ja veurem qui seran els teus amics.
—Els d’aquest poble veí ens han ajudat a arribar fins al final, que era el que volíem fer, no, tio?
—Doncs que, a això, no estic fet. No pense anar-hi a beure d’eixes dues pessetes. Primer tireu a l’aigua a eixe pobre desgraciat que no feia cap mal a ningú. En acabat, voleu beure el que podreu amb els seus diners.
—Sí, què vols fer-hi. Ets un mitja merda. Sigues realista, xaval. Tu mateix.
—No em digues que defenses un rodamón i captaire que va pidolant —diu un altre.
—Que hem matat un rodamón indefens, que beu molt sí, però, qui està lliure de què? —el que diu es va perdent el camí.
A tots, excepte a un xicon que no ha participat, se’ls veu bevent al casino. Més tard, amb un pet que no s’hi veuen estan recolzats contra una paret d’una casa als afores del poble. Porten un pet no tan diferent dels de Benihata, el cabell del qual sura en l’aigua.
La seqüència es fon en negre.
Sona la cançó Paradise of Bruce Springsteen
I search for you on the other side
Where the river runs clean and wide
Up to my heart the waters rise
Up to my heart the waters rise
I sink ‘neath the river cool and clear
Drifting down I disappear
I see you on the other side
I search for the peace in your eyes
But they’re as empty as paradise
They’re as empty as paradise
Final conte-guió de pel·lícula
