Alguna vegada li ve de gust fer una activitat dirigida. No vol entrar a Pilates ni a Body Balance perquè hi ha massa gent, en especial dones. En canvi, a recepció pren un bitllet de reserva per a fer spinning. Entra a la sala, deixa la tovallola sobre una Tomahawk, ix a omplir d’aigua l’ampolleta i, en tornar a l’indret de la bici, s’assabenta que algú, fent el despistat, com aquell qui res, li ha pres i s’ha encamellat sobre el seient alhora que la tovallola d’ell és sobre el terra verdós plastificat. Que s’hi pose fulles, li diu el nou propietari, que no vol baixar.
Se li creuen els cables i li apareix el pendent militar: a qui se li acudeix ocupar-li just la d’ell! Torna a recepció. Quin canyaret! Fa tal escama que els crits se senten més que la música de la sala de spinning. Mormola la recepcionista amb tot un reguitzell d’objeccions. En acabat, posa de potes amunt el director del centre.
—Què passa, que no hi ha respecte ací? Al tipus eixe el faré fora a empentes la pròxima vegada que… La mare que el va matricular.
—Em sap molt de greu. De debò que no tornarà a passar. Ja sap. Són confusions que passen sense voler —li va dient el director.
A Jordi li costa acceptar les excuses amb naturalitat.
—I un colló! Excuses de mal pagador. No em mame el dit, saps? —diu, tot i l’esforç de no fer-se de més mala sang.
—Vostè creu que no fem el possible perquè es complisquen les normes?
—Positiu. Correcte —diu Jordi. Pensa que a ell no li passaven coses així, que alguna cosa deu anar malament.
Ell se seca la cara amb la tovallola i també es frega la ràbia fins que li desapareix.
—No em malentengues. El que jo dic es tracta d’una operació simple —continua Jordi i posa les mans com uns punys tancats—. Sí, ja sé que tothom que s’excedeix més enllà de les normes el fan fora i se li denega l’excés al centre. Això és la normativa però em fa impressió que sovint prefereixen els guanys econòmics a la qualitat i el respecte.
—Home, excedir-se una mica, ho fa prou gent. No hem de pensar-hi per poques cosetes, veritat? —diu el director en to conciliador.
—Home, primer no em generalitze ni m’incloga amb els altres. Segon no cal donar-li tantes voltes i actuar més.
Li sembla oportú acabar ja; massa excitació tampoc és bona per a ell. De debò que potser n’està fent un gra massa. Tanmateix, qui sap si ho ha fet a posta l’individu que l’ha deixat en evidència quan l’hi ha ocupat, amb un tipus tan boig i maleducat no es pot raonar.
Jordi, el militar retirat, se’n va renegant amb el seu caràcter com una maledicció fins a la sala de màquines i s’entreté fent diversos exercicis mentre ataülla el culet preciós d’una noia negra que aixeca pesos.
Continuarà
