Contes d’en Bosch 64 Un més del muntó?4 (experiment de narrador omniscient)

Quarta part

Algun porta el cap afaitat i barba, a més de braços plens de tatuatges. A Jordi li fastiguegen. En canvi, es relaxa mentre la fa petar amb l'Ernest, immobiliari de cinquanta anys i escaig vingut a menys, que només va al gimnàs en algun dia aïllat. Practica bicicleta, l'el·líptica i corre en la cinta a força velocitat i, de vegades, amb inclinació amunt suant com un desgraciat. Li passa que a voltes no hi va mai, ni en cap de setmana, perquè potser ha d'acompanyar clients russos a visitar cases en la costa nord; tant li pot tocar diumenge de matí com a les dotze de la nit de dissabte o de diumenge. A canvi, guanya fortes comissions per la venda de cada casa la qual cosa li permetrà tenir la jubilació als seixanta. O la fa petar amb un altre que es dedica a la borsa. Aquest altre, si té sort, ensopega uns moments lliures per anar al gimnàs cap a migdia. Pot controlar els canvis borsaris amb el mòbil. L'exercici els fa afluixar l'absorbent tensió de l'angoixa de les preocupacions i relaxa la tensió dels músculs. S'obliden de tot al gimnàs. Tant l'Ernest com el que juga a borsa busquen una seguretat, com la de Jordi.

Sovint ell es diu que no pot estar al gimnàs sense dir res a ningú, que li cal parlar. El rotllo d'aguantar acudits i cançons que senten els que porten auriculars no li interessen gens, prou que ho sap. Menys li interessen els que van amb els mòbils per anar fent-li miradetes per si hi ha algun WhatsApp o Twitter. Sembla que miren més el mòbil del que fan exercici, colla d'ineptes.

Potser algú pensa d'ell que és un tipus estrany que cada matí va al gimnàs a fer-se veure. Ho té clar que gens ni mica se sent d'estrany, només busca entretenir-se mentre guanya una mica de resistència i múscul que el fan sentir més viu. Tanta gent que hi va, per què ha de ser estrany ell precisament. Un més del muntó. La veritat és que podria anar a caminar, córrer o fer bicicleta al parc o per les vies verdes del carrilet. Qui sap si seria millor. Però massa gossos a les vies verdes. No li agraden els gossos, menys encara si li lladren.

No suporta aguantar l’individu que, mentre alça peses, fa crits de boig i quan acaba les llança contra terra. El posaria al calabós i li faria picar i trencar pedra en alguna pedrera del campament quan ell era militar. Tampoc el tipus eixe que, després de fer servir una màquina, deixa un reguitzell de suor que degota pel respatller. Estúpid, li giraria la cara a bufetades.

Continuarà

Joan Guerola
 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat