La curiositat s’havia apoderat d’aquells alumnes que acabaven d’arribar i no ho tenien gens clar, malgrat haver compartit amb gent de tot arreu aquell fet tan singular que s’havia propagat com l’aire. Tothom es preguntava què era Nadal, d’on havia sortit, què significava… i ningú no hi sabia donar una resposta.
Després d’uns segons d’haver-se saludat amb la mirada, la Marta va connectar unes grans pantalles i va dir als alumnes que s’hi fixessin. Les imatges canviaven i es passejaven per tota la Terra. Pertot es veia com els seus habitants celebraven de forma diferent el Nadal, però tots el celebraven: era un fet universal.
Després de comentar diverses imatges, una veu va preguntar qui s’havia inventat el Nadal i per què. La professora va començar a explicar:
–Quan Déu va crear el Món, no va tenir en compte que aquells éssers als quals els va donar vida també podrien decidir coses, tindrien sentiments i lluitarien entre ells, es matarien; moltes famílies quedarien desfetes per les enveges, el mal regnaria entre ells…
Fa 2016 anys va tenir una idea pensant que podria arreglar unes quantes fallades. Va crear un ésser que va anunciar que era fill seu i que va enviar a la Terra mitjançant el ventre d’una bona dona i d’un home destinats a ser-ne els pares, és a dir, va crear una família.
–Què creia que aconseguiria Déu?
–Que com a mínim no es barallessin durant uns dies i que reflexionessin…
–Creu que l’objectiu ha estat possible? –va preguntar en Jonàs.
–Mireu l’altra pantalla… què hi veieu?
–Dos homes que es passen pel costat i no se saluden… –respon la Ivet.
–Continua… Ivet.
–Un d’aquests dos homes recula i parla amb l’altre, aquest se’l mira i no sé què es diuen. Ara s’abracen i es fan un petó…
–Bé –diu la Marta. L’efecte és el que es pretenia: que fessin les paus. Ara gira el botó cap a la dreta… Veus, hi ha guerra! La gent es mata. I, què fan en aquests moments…?
–Oh, han parat de matar-se. Estan contents i celebren alguna cosa.
–Celebren Nadal! Si no existís Nadal, la gent no pararia de matar-se i d’estar de mal humor, d’odiar-se…
–Sí, Marta; però després tornen a odiar-se i a fer-se mal… De què serveix?
–Serveix perquè hi hagi una pausa i reflexionin. Quan s’acosten les festes la conducta dels humans canvia, pensen en celebrar junts l’arribada del Fill de Déu. Troben a faltar les persones estimades que ja no tenen al seu costat i reflexionen…
Quantes coses negatives s’han fet i es podien haver evitat. Fixeu-vos en Síria, en la guerra que ho destrueix tot. La gent innocent que mor, els infants torturats…
–Ara ja sabeu quina és la nostra missió després d’aquest taller: ens hem de preparar molt bé per baixar a la Terra i acompanyar aquestes persones a trobar el camí bo. Aquesta nit fareu la vostra primera sortida. Us guiarà la INTUÏCIÓ i fareu la primera pràctica. La música i les llumetes també us serà d’ajuda, els sentiments seran més febles… i els podreu manipular.
Els alumnes, contents i agraïts per tot el que havien après, es van posar les ales i van baixar a la Terra.
Per tot el Món se sentien cançons que parlaven de Pau, Amor… Era Nadal!
