Bernat Capó o els camins de la memòria

5 abril 2017 01:00h

Francesc Gisbert, professor i escriptor

No fa massa ens va sorprendre la notícia del traspàs de Bernat Capó. Era d'edat avançada, i sabíem que un dia o altre havia de passar. Però sovint, t'acostumes a la presència de determinades persones, que sempre són i han estat prop. I quan se'n van, et deixen una sensació de buidor i desempar. Vaig tindre la sort de conéixer-lo personalment, arran dels premis de divulgació de la cultura popular que porten el seu nom. D'ell podríem dir moltes coses, però també resumir-les en unes poques paraules: algú per a recordar i per a llegir, perquè en els milers de pàgines que deixà escrites, va gravar la memòria oral de l'essència dels pobles valencians. Tant des del periodisme, en Levante, Jornada, Baleares, Información o Diario de Valencia, en una època en què la premsa treia dues edicions, una de matí, i una altra de vesprada, i els periodistes corrien arreu a la recerca i captura de la notíca sota l'atenta mirada de la censura. Com des dels llibres de divulgació costumista i etnològica. És un autor que cal llegir i rellegir, sobretot, per aquells amb vocació divulgativa: hauria de ser una lectura imprescindible per als mestres, ja que trobaran anècdotes infinitives i divertides, amb què delectar els alumnes, sobre la forma de viure dels nostres avantpassats; un model per als periodistes, que aprendran que de fets senzills i quotidians, de la cultura popular, es poden escriure cròniques excel·lents; i també una lectura necessària per als curiosos en general, que descobriran, com vaig descobrir jo, un món ignot i invisible, que no obstant això, va ser el nostre món.

Per a conéixer Bernat Capó, en la dimensió humana i biogràfica, vos recomane un llibre deliciós, l'entrevista de Laura Soler, Conversa amb Bernat Capó (Universitat d'Alacant, 2013). En aquesta entrevista, Capó ens explica la seua infantesa: una infantesa marcada per l'absència del pare, Tomàs Capó, últim alcalde republicà de Benissa, empresonat al port d'Alacant durant la desfeta, tancat al camp de concentració dels Ametlers, desterrat a València, condemnat a trenta anys de presó pel règim franquista... Corprén la forma com ens explica les visites a la presó i el tractament que el règim donava als antics republicans. La infantesa és també el temps del mestratge de l'oncle Bernat, el farer de Santa Pola, qui l'endinsà en l'estima de la literatura, perquè "Llegir és saber allò que diuen i saber trobar-ho en el mapa, situar-ho"

I què ha fet Capó, sinó explicar i situar els costums i la forma de vida dels valencians en el mapa?

Capó va escriure llibres singulars d'aire memorialístic: les peripècies de Pere Bigot en De Berdica a Nova York (Bullent); llibres viatgers, per terres properes i alhora desconegudes, Espigolant pel rostoll morisc (Bullent) i Terra de cireres (Bullent), sobre les comarques del Comtat i la Marina. L'obra magna, però, va nàixer com la més senzilla. Els articles que aplegà en els tres volums del Costumari valencià (Bullent). He de confessar que gràcies a Capó vaig descobrir i entendre què era l'encesa dels pescadors, les cases de la por del contraban, els oficis tradicionals de l'oracioner, el senyador, el quincaller i un fum de costums que formaven part d'un univers, el nostre, que ben bé ha desaparegut. Joan Borja ho explica en el pròleg de Conversa amb Benat Capó: "A la Marina Alta, com a la resta de les comarques valencianes, hem assistit -i continuem assistint- a la vertiginosa desaparició d'una manera de viure atàvica i tradicional (amb els corresponents hàbits, rituals i costums), que s'havia conservat pràcticament invariable durant segles i, que s'ha dissolt i esborrat en qüestió de pocs anys. I val a dir que el periodista Capó, conscient i atent a tal realitat, ha bastit una veritable crònica del fenomen, i ens n'ha deixat així un magnífic reportatge literari del seu temps i el seu país".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next