Viatjant i llegint: de ruta literària per la comarca dels Ports

Francesc Gisbert, professor i escriptor

La comarca dels Ports és una terra instal·lada en un temps propi. L'aïllament tradicional i l'escassa població ha afavorit que s'haja conservat amb una puresa i una naturalitat esborronadora. Dels seus atractius, en parla una nova pàgina web de promoció turística, www.elsports.es i un vídeo que vos recomane, Els Ports és autèntic. De totes les comarques valencianes, els Ports és potser de les més desconegudes, pel seu caràcter septentrional i de frontera. Amb capital a Morella, de vora 3000 animetes, inclou llogarets com Castellfort, Cinctorres, Forcall, Herbers, la Mata, Olocau, Palanques, Portell, Sorita, la Todolella, Vallibona i Villores. En total, 5000 habitants censats per a una comarca muntanyenca d'extensió considerable.

Els Ports són terra de llegendes i de literatura, terra de frontera entre Catalunya i Aragó, de testimonis del passat medieval i prehistòric. Joan Perucho recrea la comarca des de la seua particular visió erudita i fantàstica en Les històries naturals. En Les històries naturals apareixen cançons, poemes, himnes en llatí i una bona colla d'elements que barregen passat i present, història i llegenda. Un dels personatges és el mític general carlista Ramon Cabrera, atacat per un vampir del temps de Jaume I durant l'estada a Morella. Ignorem per què Perucho va voler ambientar un episodi de vampirs a la capital dels Ports. Potser el seduí la Morella femenina de Poe? Potser el captivà la ciutat medieval "d'un efecte visual grandiós"? Allò cert és que ens ha deixat episodis d'allò més singulars, on combina història i fantasia, una bona lectura si decidim visitar la comarca.

A gosades que Cabrera és el personatge més literaturitzat. Tenim les novel·les d'Andreu Carranza, L'hivern del Tigre, de Fernando Martínez, El rey del Maestrazgo i de Joan Andrés Sorribes, La creu de Cabrera, per posar exemples reeixits. En parlen Pío Baroja, Benito Pérez Galdós o Valle Inclán al segle XIX, fins i tot algun escriptor anglés, com ara Makepeace Thackeray.

No obstant això, si hem de triar un autor per llegir abans, durant o després d'una visita a Els Ports, ho tenim clar. Joan Andrés Sorribes i la seua tetralogia etnohistòrica: La forja de Lessera (Tàndem, 2000), ambientada en temps dels ibers; Noverint Universi (Tàndem, 2000), novel·la històrica del segle XIV; La creu de Cabrera (Bromera, 2003), sobre el general carlista i el segle XIX; i l'última novel·la, Pedres marcades (Bromera, 2017), sobre un misteri al voltant de l'ermita de Santa Llúcia de Morella.

Noverint universi narra els trasbalsos que les diverses epidèmies de pesta de mitjans de segle XIV van causar a la vila de Vallibona i les penalitats dels seus habitants. El paisatge i la gent, els conflictes entre el poble i els senyors són protagonistes. Encaixonada a la vora del curs del riu Cérvol, els habitants de Vallibona viuen sota la pressió de la volubilitat de la terra, dels impostos senyorials de Morella i de les ambicions del monestir de Benifassà. Noverint universi és una mostra de la millor narrativa històrica, amb personatges inoblidables: mossén Guillem Barreda, Miquel l'Escurçoner, Arnau de Fonoll o Mundet de Cabreta:

"Recolzat contra el tronc d'una immensa carrasca de pell quasi humana, va traure l'aigua per fer-ne un bon glop. Tot, en aquell indret, eren gestos rituals que repetia cada vegada que hi passava, des que tenia memòria. Sempre la mateixa carrasca, els mateixos moviments per a beure, el mateix ordre per a descobrir les coses amb la mirada. No gosava alterar la seua conducta no fos cas que, amb els canvis, desapareguera l'encanteri".

Façana Seu de Morella

Alhora, Els Ports són el pont natural per als nostres veïns del nord, la comarca del Mataranya. Cosins germans com Ràfels, Valderoures, Queretes, Calaceit. I també els veïns de Tortosa o de la Tinença de Benifassà, una altra comarca enigmàtica i corprenedora, de visita obligatòria.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat