Llesca, llesquetes, llescada i llesqueria

Són ben interessants les iniciatives lexicogràfiques que trobem a la xarxa, RodaMots n'és un clàssic o les aportacions d'Eugeni S. Reig a través de l'Infomigjorn. També alguns blocs, com "Agafada al vol" de Teresa Tort o "País de Paraules" de La Veu.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua hi participa diàriament amb "La paraula del dia". I heus ací que una de les darreres entrades ha estat llesca:

AVL. Bon dia! La paraula del matí: llesca

La paraula «llesca», d'origen preromà, probablement provinent de l'alt alemany «laska», fa referència a una porció prima que es trau d'alguna cosa, especialment de pa, tallant-la de banda a banda. Per extensió, també es pot aplicar a tallades o rodanxes d'altres aliments, o fins i tot a la corfa de la surera.

Grangeta "la llesca" a Alcanar. Foto À.Buj

Amb esta mateixa paraula també s'ha creat la locució «llesca en ou» per a designar un dolç d'origen molt antic, que en alguns llocs es consumix tradicionalment durant estes festes de Setmana Santa i Pasqua. Segurament, va nàixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. Per a fer-lo mengívol es remulla en llet i s'arrebossa després en ou i es frig en una paella amb oli abundant. S'endolcix amb sucre o mel, i a vegades s'aromatitza també amb canella. També s'anomena «rosqueta en ou» o «coqueta de Santa Teresa». En castellà este dolç és conegut amb el nom de «torrija».

L'entrada 'llesca', a més del pa, als almassorins ens porta al meló, 'tallada' en altres parlars. En un primer tast no reconeixia, però, això de 'llesques en ou' i, ves per on, es tractava de l'absència del diminutiu, tan afectiu d'una banda i lligat a la cuina quasi sempre, on no hi ha mica sinó miqueta i miquinya... i pessiguet. 

Es tractava, doncs, de les "llesquetes en ou", que també troben el diminutiu en el castellà, "torrijas".

Fa uns anys, amb l'alumnat, Imatgies conreava una secció on podem trobar una trentena de plats d'ací i d'arreu del món, el Rebost

Sara Kedar ens va explicar com es feien les "llesquetes en ou

Tornem a la llesca i els seus significats. Un altra accepció, prou oïda a la Plana i que no apareix al DNV ni al DIEC2, és la de llesca o llescada, patada o segada amb la cama que s'esdevé en algunes entrades de futbol: "li va aventar una llesca", "li va fotre una llesca(d)a"

Tampoc apareix, a cap dels dos diccionaris ni al DCVB, el mot "llesqueria", motiu de la fotografia de portada i raó bàsica d'aquesta petita entrada. En moltes cartes de restaurants del Principat trobem un apartat on se'ns parla de "llesques amb... fuet, sobrassada, pernil...". Hi ha, altrament, establiments especialitzats a fer entrepans i llesques. I el mot resulta ben adient si no volem caure, com tantes vegades, en els barbarismes forans com ara "bocateria". Potser, doncs, convinga donar entrada a aquest mot que es troba ben escampat pel Principat i troba més d'un exemple al País Valencià (la Llesqueria, a Aldaia). Mallorca ja té la seua 'pamboleria', de 'pa amb oli', geosinònim d'aquesta llesqueria. Que no ens guanye el bocata! Entrepans, llesques, rues i llonguets poden trobar en llesqueria un mot adient. Bon profit! 

IMATGIES

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat