Quinze anys arrere, parlar de música infantil valenciana era parlar de Paco Muñoz i poc més. En fa deu, començava a rodar Dani Miquel i un “triquilisò” desconegut, encara a les beceroles. A hores d’ara, parlar de música infantil valenciana implica fer referència a moltes coses, un procés prometedor i esperançador, al qual hem de donar espenta, amb propostes ben diverses que han de consolidar-se i anar a més. La majoria dels que tenim trenta o quaranta anys, educats en l’escola en valencià, vam descobrir la nostra música durant l’època d’institut, gràcies a Obrint Pas, La Gossa Sorda o Aspencat. En canvi, qui feia de pont entre la música d’infants i la música d’adolescents? La gran diversitat musical actual s’ha de traduir en una diversitat de propostes de música infantil, necessària per assolir un mínim de normalitat cultural, amb presència en la programació cultural de les institucions i en una ràdio i televisió de qualitat.
En la Fira del Llibre de València, a més de contes i novel·les, vos convide a buscar un producte en alça. El llibre disc per a infants i no tan infants. Combina un conte, il·lustrat a tot color, una enquadernació exquisida i un CD de música. Van en alça perquè cada vegada s’assemblen més a obres d’art en miniatura, per a ser admirades i escoltades no solament per la menudalla, sinó també pels grans. La moda del llibre CD ve de lluny. Tenim precedents il·lustres, en Ric Rap rondalles, de Vol de Núvol i Rapsodes (2011, Bullent) o en Pejades, de Verdcel (2010, Bromera). Ara, el primer que s’adonà i apostà de valent pel seu potencial va ser Dani Miquel. Recordeu aquell primer Musiqueries roig autoeditat (2008), amb el segell del Cantacançons? El món editorial d’aquell moment no el va voler publicar, el considerava una aposta arriscada. Qui havia de voler comprar això? El projecte continuà brillantment, en una Andana Edicions acabada de nàixer, amb la sèrie Musiqueries, Més Musiqueries i Musiqueries: de Vinaròs a Oriola, el País Vola (Andana).
>
Quasi deu anys després d’aquelles aventures, ara tenim un fum de projectes. Encara no en són prou, en necessitem més i més variats. El primer llibre CD de què vull parlar-vos és una petita obra d’art, tant en la part física com en les cançons que conté. Doneu un colp d’ull al vídeo promocional. Bressolant. El llibre de les cançons de bressol (Andana). Andana i el seu editor, el jove Ricard Peris, s’han fet un nom en el panorama editorial per la cura, l’encert i la innovació demostrada en l’àlbum il·lustrat i els llibres CD. Bressolant és una antologia de les nostres cançons de bressol, embolcallada pel regal dels dibuixos delicats d’Irene Bofill. Les cançons de tota la vida, seleccionades per Josep Vicent Frechina, però adaptades als temps moderns, rentades, vestides, perfumades i interpretades per alguns dels millors artistes. Gaudireu amb “La meua xiqueta és l’ama”, magistralment cantada per Mara Aranda; “Mareta”, una dolçor de Mireia Vives; “Que vinga la soneta”, amb la força d’Eva Dénia; “En tan alta que estaves”, un duel vocal entre Miquel Gil i Pep Gimeno “Botifarra”… Carraixet, Dani Miquel, Clara Andrés, Cristina Blasco, Maria Amparo Hurtado, Teresa Segarra i Tatiana Prades completen una nòmina de luxe. Un CD que ofereix la possibilitat de programar un concert amb alguns dels músics participants, per a divulgar i recordar les nostres cançons de bressol.
En tercer lloc, hi ha dues propostes musicals que s’assaonen i es consoliden. És l’aventura de Marcel el Marcià (Edicions 96), que ja va pel tercer volum amb Marcel el Marcià Balla Balla i un nou llibre CD de Bertomeu, Sensacionari (Bromera), amb unes divertides il·lustracions d’Empar Bou. Ací teniu l’enllaç a una de les cançons, «Besos». Cal assenyalar que tant Marcel el Marcià com Bertomeu participen en concerts i animacions infantils que es poden programar des de les escoles, els ajuntaments i les institucions.
Una altra aposta, que també inclou la possibilitat d’un espectacle, és Marieta Ganduleta. Un llibre il·lustrat per Lluís Demano i interpretat pel grup Llum, format per Jesús Sáez (veu i guitarres), Pau Aracil (baix i cors), Ernest Aparici (trompeta i cors), Pablo González (teclats i cors) i Toni Blanes (bateria). Una musica solvent i innovadora, en la línia d’altres països a la qual encara no estem acostumats per les nostres latituds. I per últim, no voldria deixar d’esmentar un treball inesperat i sorprenent, obra del mestre Paco Pascual i editat per Edicions del Sud, la nova empresa cultural de Manel Arcos. El tresor de Benimassot, un conte il·lustrat que incorpora un CD amb cançons de bandolers, inèdites i noves de trinca, com la que teniu a l’enllaç, interpretades per Dani Miquel, Pep Gimeno “Botifarra”, Anselmo Martí, Rubén Suárez i Jesús Barranco.
Al capdavall, una gran varietat de propostes perquè els infants, com els adults, també puguen triar quina classe de música els agrada. Ara, cal que tant el públic lector com les administracions col·laboren a consolidar i afavorir les iniciatives. Com? El públic comprant els llibres i les administracions contractant els concerts que ofereixen aquests artistes en la programació cultural d’escoles, biblioteques, festes patronals i jornades culturals. Entre tots i totes, ho farem tot.
