Els que coneixem Paco Pascual, mestre del col·legi Sant Roc d’Alcoi, estem acostumats a veure’l embarcat en els projectes educatius més diversos. És un mestre innovador a qui no li agrada seguir el llibre de text i punt, sinó que vol fer sentir als seus alumnes de Primària l’emoció d’aprendre, de descobrir coses noves i de comunicar-les. En un dels seus projectes al col·legi Sant Roc, on és mestre des de fa dèsset anys, va provar d’ensenyar Història, Coneixement del Medi, Naturals… tot allò que estableixen els programes educatius, des d’una metodologia capaç de motivar els i les alumnes: “Trabucades a Benimassot”. Benimassot, a més d’un poble acollidor envoltat de muntanyes, va ser l’escenari d’un dels episodis mítics del bandolerisme valencià. Una partida de roders entrà al poble, quan tots eren a l’església, i saquejà els habitants. El fet passà a la història i a la llegenda, i va servir de punt de partida per al projecte educatiu i, ara, per al llibre.
El tresor de Benimassot, de Paco Pascual, és un llibre original i sorprenent, valent i decidit, com els seus personatges. A pesar de ser la seua primera incursió en la narrativa, Pascual ha sabut crear una història divertida i agradosa, uns personatges amb els quals els xiquets i les xiquetes se sentiran identificats de seguida, perquè són atrevits, aventurers i amants de la llibertat. Molt ben editat per la jove editorial Edicions del Sud, capitanejada per Manel Arcos, en tapa dura i a tot color, amb les belles il·lustracions de l’artista alcoià César Vilaplana. Un conte que incorpora un CD de música, on alguns dels nostres cantautors donen veu als mítics roders valencians, amb cançons inèdites. Pep Gimeno, Botifarra, Dani Miquel, Anselmo Martí, Jesús Barranco i Rubén Suárez. Paco Pascual ha aconseguit aplegar una bona colla de col·laboradors. A més dels cantautors i de l’il·lustrador César Vilaplana, el treball va ser gravat a Audioart de Penàguila, amb Rafa Monllor i Josep Maravilla. En la música, han participat el compositor contestà Francisco Valor Llorens i músics com Camilo, Francisco Diana, Hipòlit Agulló i Carlos Vecina.
El tresor de Benimassot combina un fet històric i documentat amb una trama de ficció en què una colla de xiquets i xiquetes viuran una aventura acompanyats de roders com Josep de la Tona, de Pedreguer; el Manco de Calderón, de Cocentaina; el Barbut, de Crevillent; els germans Seguí, de Gaianes; Pinet, de Finestrat; el Tio Joan de la Marina… fins i tot, el Tempranillo.
El temps en què els roders eren amos i senyors de les serres i els camins ha passat. Ara hi ha bandolers en altres àmbits del món de les finances i de la societat, sense el romanticisme dels nostres. Els roders van ser protagonistes durant segles, però sobretot durant el XIX, i són una part important de la història dels valencians. Serres i sendes n’estaven plenes; no debades, el cos de la Guàrdia Civil es va crear, en els orígens, per a combatre el bandolerisme que assolava els pobles. Però els bandolers, el Manco de Calderón, el Barbut de Crevillent, Pinet de Finestrat i tants altres, passat el temps, continuen vius en la memòria col·lectiva i han passat de la història a la llegenda. Per això, és meritori i francament necessari un llibre com el de Paco Pascual, que en recupere la memòria, que els reinvente i que els aprofite per a fomentar la lectura i el coneixement de la història i de la geografia. Ara, ja no se senten trabucades per les serres, si no són les d’algún caçador. Però si llegiu El tresor de Benimassot i escolteu el CD, a casa o al cotxe, no mirareu les nostres muntanyes i les nostres sendes amb els mateixos ulls. Potser us passarà com a mi i, en passejar per la serra, alçareu els ulls cap a les coves del cim, per si s’hi amaga el Manco de Calderón, o si creueu un pontet, vigilareu davall per si us esperen els germans Seguí de Gaianes. Un llibre per a ser llegit, per a ser escoltat i per a ser recordat per sempre.
Us deixe un vídeo promocional, amb una de les cançons de Dani Miquel:
