Ressenya - 'Llampuga, llampega' de Miquel Puig

4 maig 2017 01:00h

Aquest és el títol d’un llibre deliciós escrit per Miquel Puig, amb il·lustracions de Xulia Vicente, on aquest mestre i escriptor de l’Alcúdia descriu de manera màgica el món de la menuda Dolça, una xiqueta de cinquè de primària, “més bonica que el sol”. Dolça, amb uns cabells amb “caragols de color roig”, està acompanyada al llarg d’aquest relat per sa mare Empar, pel seu germà Arnau, per la seua padrina Diana, germana de la mare de Dolça, que viu amb el seu gat, Morfeu, i per uns personatges ben singulars: Brinel Peri Gian i Grumpí Peri Ben, a més de Raül, un company de classe.

Aquesta interessant obra de Miquel Puig, de l’editorial Andana, dedicada “a totes les dones que estime, sempre agraït per tot allò que d’elles he aprés, i especialment a ma mare”, és de lectura àgil i amena, i per això mateix és un llibre que “enganxa”, de tal manera que et veus “obligat” a llegir-lo de dalt a baix.

 Miquel Puig

Com diu Dani Miquel, Llampuga, Llampega és un conte “ple d’aromes, sabors i sensacions que no s’haurien de perdre mai”. I és veritat, ja que aquesta obra de Miquel Puig ens porta a un món ple de màgia i de sorpreses. De fet, aquesta senzilla història narra de manera fantàstica una situació que, malauradament, suposa un trauma per a molts xiquets i xiquetes en veure els seus referents dividits.

L’amic Miquel Puig, que va nàixer a l’Alcúdia el 1969, i que és autor també del llibre Els mons de Laia, és un mestre amant de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra música. Jove inquiet i compromès, Miquel Puig desenvolupa la seua tasca creativa col·laborant en els projectes de Musiqueries, A Nadal, un pas de pardal i Per molts anys, de Dani Miquel.

Va ser el 2014 quan Miquel Puig va publicar la seua primera obra per a infants: Els mons de Laia, amb il·lustracions de Marc Bou, un relat de superació personal amb l’imaginari terrorífic valencià com a teló de fons.

La passió de Miquel Puig per la cultura tradicional el porta a endinsar-se en diferents projectes, per tal de recuperar l’oralitat en la literatura, explicant rondalles i contes. També és un actiu docent que treballa en diversos àmbits del món de la docència, amb importants i interessants aportacions didàctiques i pedagògiques.

Portada del llibre

El llibre conté diverses cançons (La meua xiqueta és l’ama, La balanguera, Xacarracatxac, Mira que hi havia i Cançó de les fades) que es poden escoltar escanejant els codis QR en la pàgina on apareix la cançó o visitant la fitxa del llibre al web d’Andana Editorial (www.andana.net).  

Com diu en la contraportada del llibre Almudena Francés, aquesta obra de Miquel Puig “és un llibre ràpid com una partida de bàsquet, dolç com una cullerada de mel, suau com un pèl d’un gat, però també punxant com l’espina d’un roser”. I és que la lectura d’aquest llibre, com diu Almudena Francés, ens deixa “un gust dolç a la boca i l’ànima en pau”.

En aquesta obra de Miquel Puig, que recomane, descobrim “dones que estan en pau amb la natura, que donen bons consells i que saben escoltar”, com diu Immaculada Cerdà, cap de la Unitat Lingüística de la Diputació de València i acadèmica de l’AVL.

Després de llegir aquest llibre de Miquel Puig, no puc, sinó, animar al fet que es conega aquesta obra i a llegir-la per tal d’endinsar-nos en aquest món de Dolça, una “xiqueta més bonica que el sol”, amb uns cabells amb “caragols de color roig”.

next