Tot un repte. Així definiria la proposta de paraula de hui, ja que com molts deuen haver pensat, Joanet és un nom propi, amb la qual cosa es limita molt el camp lèxic, ja que teòricament només es fa servir com a antropònim o topònim. Però consultar el llibre Paraules en xarxa té aquestes coses, et regala sorpreses que et conviden immediatament a saber més sobre una paraula: d’on ve, on la diuen, per què, des de quan…
I és que el compilador d’aquest gran recull de petites joies en forma de paraules ha comés la divina bogeria de posar en el llibre l’ús del mot Joanet per a referir-se al nostre motor vital: el Sol. Un repte enorme perquè les obres de consulta habitual no ens resoldran la qüestió, ja que no inclouen els noms propis com a entrades. Només en el DCVB apareix, i com sempre, hi ha coses ben curioses. Així, la proposta de l’Alcover-Moll inclou entre els significats de joanet un insecte que es posa a les faves i al blat, una classe de bescuits, una varietat de raïm i una mena d’alls. Finalment, un ús que situa a Mallorca i també extraordinari: «posturetes o moviments afectats, destinats a fingir amor, empegueïment, repugnància, etc., i en conjunt expressions d’aveciadura», i acaba amb l’exemple següent: «No venguis a fer-me joanets, que no estic per romanços». Com veieu, un nom propi que passa per designar des d’animals fins a carícies, un desgavell autèntic que fa complicat entendre’n l’ús, però que per altra banda fa palesa la meravellosa versatilitat de la llengua arreu del territori. Encara una troballa més, i de cultura popular amb tota l’essència: En Joanet de sa gerra, una «rondaia mallorquina» on en Joanet, més pobre que una rata, va haver de viure amb la seua família dins d’una gerra perquè no es podia pagar una casa.
Ens ocupa, però, l’ús per a designar el Sol. En Paraules en xarxa la proposa al costat d’una expressió ben aclaridora: «Ja surt Joanet, avui farà calor». El primer que crida l’atenció és el verb de l’oració principal: sortir, perquè en situa l’ús a terres de Catalunya o, potser, a algun poble del nord del nostre País Valencià. És cert, però, que també s’utilitza en altres indrets del nostre país, encara que només en conec l’ús quan es tracta d’eixir de manera impetuosa o com a brollar. Obert el ventall cap a la zona nord del domini lingüístic, el trobem com a topònim a la comarca de la Selva, òbviament, per a hui no ens interessa. Toca recórrer al grup Rescatem paraules de l’oblit on finalment apareix l’ús de Joanet representant el Sol. Concretament, la comparteix un parlant de la localitat de Rasquera, a la comarca de la Ribera d’Ebre. De fet, des del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre confirmen que a Tivissa i a Móra la nova encara es diu, sobretot a l’estiu, en expressions com ara: «…espera’t quan surti Joanet…», per a anunciar que l’aparició de l’astre rei regalarà una basca sufocant i ni una miqueta de vent.
Comptat i debatut, ens trobem davant d’un localisme, que el mateix DNV defineix com a «particularitat lingüística pròpia d’una localitat», amb molt poca expansió al llarg del territori, però no per això menys important per a la llengua. No descobrirem res si anunciem una certa tendència a posar noms a les coses, tal volta amb la intenció d’humanitzar-les i fer-les més properes. En el cas de hui, mira, ja tenim un nom propi ben valencià per al nostre astre particular, i a més, en diminutiu, molt a la valenciana, és clar que sí.
I, sobretot, hem d’entendre que no tot el que ocorre en la llengua es pot explicar. Quin pot ser l’origen d’aquest ús ho deuen saber segurament a la mateixa localitat on s’acostuma a dir, i si amb aquest article ajudem a difondre aquest sorprenent ús, molt millor…
Ara només ens queda anar als nostres Joanets particulars, els Joanets que formen part de la nostra vida, i dir-los, amb tota llibertat i en la nostra llengua, que són uns sols…
Aquesta expressió i moltes més les podeu trobar en el llibre Paraules en xarxa, que podeu consultar i descarregar ací.
