Contes d’en Bosch 75 Millor callar 9 (experiment per mantenir el to de la veu narrativa)

Novena part

Hi ets? Seu sobre les meues cames. Au, vés a dinar a casa i hi tornes quan pugues. Eren algunes de les frases que li deia el tiet Robert. Eva intuïa el perill de la seua presència en sentir-li la veu i en percebre l'olor de suor i tabac. Després de l'incident decisiu de la corda, per sort va envellir de pressa. No hi ha mal que per bé no vinga, ja que va deixar en pau la mare. Dempeus, en un paratge que donava a les terres, va dir en veu alta: "Mai més tornaré a gaudir dels bancals amb els ceps carregats de raïms i dels bancals de gira-sols."

Quan Eva va aconseguir desprendre's del malson del tiet Robert, a vint anys i escaig, va anar amb tres amigues a les festes d'un poble del costat. Un home deu anys més gran que elles va convidar a ballar la més bonica, que el va rebutjar, llavors va convidar a ballar Eva. Mai no va comprendre que ella fóra elogiada. Li va parlar de la seua empresa d'exportació i li va dir que era separat. Al final, van intercanviar telèfons i van quedar a tornar-se a veure.

Unes setmanes més tard van eixir sols en l'auto esportiu de l'home. Uns quilòmetres poble enllà el va estacionar de sobte.

—Per què ens aturem? —va preguntar ella.

Sense més ni més, ell li va ensenyar una arma de foc i el permís per fer-la servir.

—Treu-te la roba —va ser la resposta.

—Sembla necessari, veritat? Per què jo? —com l'havia ben boixada. Només que tingués la corda de saltar l'hi llançaria i l'hi enredaria en els braços fent-li caure a terra la pistola.

La va fer ajeure damunt del seient de darrere del vehicle en la tela del qual ella va clavar les ungles mentre era violada. No va forcejar per por de la pistola. Millor, callar. Va resistir el dolor abans que li disparara.

Després, ell la va llançar a un marge de la carretera, al moment va roncar el motor i el prototip esportiu va arrancar en estampida deixant-li la bafarada de fum del tub d'escapament. Amb dificultat, ella va emergir de les profunditats d'esbarzers, canyes i fenàs. Per quina raó es repetia la història. Tant d'esforç per oblidar coses de la infantesa havia resultat debades. No volia fer-se de malvoler, tanmateix la mala sort li havia tornat a passar factura. Encara que, ben mirat, també, per segona volta, n'havia eixit indemne: s'havia salvat.

Tot d'una va sentir una explosió. Podria haver estat l'esportiu que hagués relliscat en la matxaca, se n'hagués eixit de la carretera, hagués caigut pel pont i s'hagués fotut una bona morrada en el fons del barranc. Amb cops, rascades i sense que ningú la veiés, va camejar un bon tram de tornada amb eixa esperança mentre el semen li baixava per les cames.

A mesura que deixava enrere el lloc dels fets, es va convèncer que el malapeça eixe estaria al fons del barranc i li va entrar una rabinada d'alegria. Al cap i a la fi, ella tornaria a ressorgir: s'havia salvat de nou.

El semen que li cobria trossos no se'ls sentia com seus. El fàstic descomunal no se n'anava d'aquests trossos. Es va dutxar llarga estona amb ràbia per esborrar les empremtes de l'home i les del tiet, sí, junts. Durant molt de temps es va esquinçar el sexe i la pell de les cames per eliminar qualsevol olor. Va netejar el plat de la dutxa amb lleixiu i sabó per eliminar qualsevol olor.

A Eva li van baixar les espatlles i es va quedar amb els costats dels llavis molt inclinats. A casa augmentava la pols en els mobles i en els vidres de les finestres per l'exterior. Durant anys no es va acostar a cap altre home fins que va sortir amb un sense sort perquè no va poder contenir-se i li va demanar que no li toqués. Va sortir corrent.

Llavors va esperar l'oportunitat per tenir marit. Per a què en volia un, si tenia pis i treball? Havia d'estar boja. No obstant això li faltava un home. Malgrat tot el passat, li fascinaven. Va trobar un que es va adaptar a ella. No era masclista i semblava que la companyia d'ella li anava bé. El necessitava, amb això n'hi havia prou, va remugar.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next