Diari La Veu del País Valencià
Fa més qui pot que qui vol (23) L’adéu de Raimon

En Bosch

Ahir a la vesprada vaig veure l’últim concert de Raimon per TV3. Preciós!

L’amic blaver

Però si TV3 no es pot veure. Com vas veure el concert?

En Bosch

Qui ha dit això? Per internet sí que es pot.

L’amic blaver

És una pena que no es puga veure.

Pep Amagat

Què tu hauries vist i escoltat el concert? No em digues que tu veus TV3?

En Bosch

A València també els va fer, així que si hagueres volgut anar… Em jugue el que vulgues que no hi vas anar.

En Bosch

Raimon se’n va dels escenaris als 76 anys. Ahir va fer el darrer dels concerts al Palau de la música. El lloc és preciós. És un palau modernista de Lluís Domènech i Montaner.

Fa cinquanta anys va començar els seus primers concerts cantant Al vent. Ahir va acabar el concert interpretant la mateixa cançó. Va cantar en els darrers concerts amb veu pletòrica tot i tindre 76 anys. En la sala de concerts, des de la segona graderia, hi havia molta emoció continguda en el públic que assistia al concert.

Pep Amagat

L’adéu d’un home admirable pel seu treball per la llengua, per la dignitat i la coherència. Algú en qui s’hauria d’emmirallar molta gent.

L’amic blaver

Però no és independentista com ho ets tu.

Pep Amagat

I què! A més, jo no diria tal extrem. Em va agradar el poema d’Anselm Turmeda, un poema del segle XIV: Diners fan magres fan tornar gords. Pregunta-ho als del partit que tu vas votar. Eixos s’emportaven els diners a cabassos.

L’amic blaver

I al Millet del mateix Palau, què?

En Bosch

Que bonica és la cançó: He passejat per València sol. On hi ha gent que m’estima molt, on hi ha gent que no m’estima gens…

Fa referència als records de la seua vida d’estudiant i a moltes persones i llocs de la seua vida.

L’amic blaver

La veritat és que no és molt estimat. A qui se li acudeix anar a Barcelona a viure? I musicar Espriu? xe! Cantar poemes catalans amb fonètica valenciana. Ja són ganes!

Pep Amagat

Calla, home, no digues animalades. Com goses dir que Raimon no és estimat al País Valencià? Hauries d’examinar, com tots els blavers, què heu fet perquè ell se n’anara.

Tu no estàs bé del perol. Qui no l’estime deu ser pròxim al blaverisme o al PP. I què vols dir amb això que no pot cantar poetes catalans amb fonètica valenciana? Vinga, home, no digues més disbarats.

En Bosch

Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells… Les caminades d’estiu… Una cançó preciosa en records d’infantesa i adolescència.

Pep Amagat

Raimon és un cantant que ha defensat les classes treballadores, per això també té cançons de lluita. Ha defensat el seu poble, els Països Catalans, digues el que digues. Als del PP i, per extensió, als governs espanyols, governe qui governe, els ve mal de panxa en sentir les paraules Països Catalans. És un concepte o una idea que ataquen encara que, de fet, no hi haja res de res. Els governs espanyols sempre estan en contra tant de Catalunya com de València. Mira, si no, el tema del corredor mediterrani, sempre posant bastons a les rodes. Ens falta consciència de país, cosa que la persona de la qual parlem, Raimon, sí que en tenia i en té.

En Bosch

Moltes gràcies Raimon per haver-nos donat cançons d’amor tan boniques:

…Vindrà el teu cos que suaument em poses

en el meu cos quan ens sentim ben junts,

i floriran millor que mai les roses:

a poc a poc ens clourem com un puny.

I per haver-nos ajudat a no perdre la nostra identitat.

Pep Amagat

Molta sort, Raimon.

En Bosch

Per cert, quina és la cançó que més t’agrada, amic blaver?

L’amic blaver

Jo vinc d’un silenci

Comparteix

Icona de pantalla completa