Vicent Torres Aguado ha presentat aquests dies –a Picassent i a l’IES Lluís Vives de València– els seus darrers reculls de poemes La pedra i la memòria (Babilonia Edicions, 2016) i Les hores ermes (Onada Edicions, 2017), dues obres que s’afegeixen a la ja important llista de publicacions de l’escriptor. La pedra i la memòria va ser publicada a les acaballes de 2016 per la compromesa editorial Babilonia Edicions de Navarrés, i se n’han fet dues edicions ja. Tot i que els trenta-sis poemes que integren l’obra es troben agrupats de manera ternària, l’obra ha de ser llegida com una unitat, des de la cita de Blai Bonet a la dedicatòria amb què Torres clou l’obra. En aquest plec de versos, l’escriptor ens proposa un viatge cap al passat a través dels records: “He de remuntar el riu / –em dic– / fins remuntar / les aigües netes / rajades per la mare”, en busca del moment originari, font de la vivència primera i la paraula pura, però que també és la manera de fer present allò absent.
Els cinquanta-tres poemes de Les hores ermes confereixen a l’obra un caràcter més sòlid i contundent com a publicació. Cal recordar, d’entrada, que la vàlua d’aquest recull va estar reconeguda en ser guardonada amb el Premi de Poesia Josep Maria Ribelles de la Vila de Puçol el 2016. Com destaca Enric Iborra, prologuista del llibre, Les hores ermes contrasten amb la resta de llibres de Torres pel seu to amarg i desolat, anunciat en el títol i introduït des del primer poema. El sentiment de pèrdua i de fracàs adquireix tensió i dinamisme en contacte amb la memòria, verdadera constant en la poesia de Torres. Se’ns presenta un vagareig erràtic del jo líric, marcat per la presència de l’absència que esdevé, al capdavall, temps erm. Amb tot, els darrers versos del recull deixen albirar una certa moderada o resignada esperança: “La tasca quotidiana / es romp enlluernada / amb la presència / d’unes parpelles noves / que tafaneres / bateguen al demà, / i estime la bellesa / pura de l’instant, / l’aroma de la gràcia”.
Aquestes publicacions són una bona mostra del lirisme i el domini de l’estil que han assolit el versos de Torres i són, alhora, reflex del prolífic moment creatiu en què es troba l’autor. En el període de quatre anys, ha publicat cinc reculls de poemes i ha estat reconeguda la seua poesia amb tres premis literaris: La mar i els blaus (2013); Poemes de la llum (2014), Premi Marc Granell de poesia de la vila d’Almussafes el 2013; Celebració (2015), Premi Jaume Bru i Vidal de la ciutat de Sagunt 2014, i els dos libres que ara es donen a conéixer.
Per a Torres, la creació literària és, emprant paraules del mateix escriptor, llibertat. Una llibertat que s’expressa formalment en els seus versos i en els sentiments expressats pel jo líric, que recorre, sovint, a la memòria per rescatar aquelles vivències que ja no són, que són passat i que l’escriptor es nega, de totes totes, a perdre i que, al capdavall, transforma en material poètic.
Fet i fet, La pedra i la memòria i Les hores ermes de Vicent Torres se’ns ofereixen com a una bona proposta de lectura per als amants de la poesia.
