Hui: 'trastellador'

Per Eduard Ferrando

L’essència del llibre Paraules en xarxa és crear un vast recull de lèxic a partir de l’aportació i participació de testimonis d’arreu del nostre territori. També volem gaudir d’aquesta essència en la secció «País de paraules», perquè el més interessant que podem oferir és una mostra de la vitalitat de la llengua a través de diferents veus i maneres de parlar-la. Per això, la paraula sobre la qual hui direm alguna cosa, trastellador, és una proposta feta als comentaris de l’anterior article, un mot sobre el qual el mateix usuari ja ens aporta un registre semàntic, exactament: «A molts pobles de les comarques centrals forma part de l’entramat de les portes de casa per a evitar que entre l’aigua pels badalls quan plou». Recullc el guant...

He de reconéixer que ja d’entrada el mot em va fer recordar les portes que es posaven a les séquies per a distribuir l’aigua, però el significat que proposa l’autor del comentari em fa dubtar. Tanmateix, això d’evitar que entre l’aigua em sembla significatiu, i m’hi pose a cercar en aquesta direcció. Trastellador no apareix inclosa com a entrada en cap dels diccionaris normatius, cosa que no vol dir que la paraula no es puga fer servir, només faltaria. Tampoc apareix en Paraules en xarxa com a entrada, encara que sí que hi trobem trestellador juntament amb estellador, per tant, la cosa comença a fer olor de séquia... És el DCVB el que ens encén els llums en el tema, ja que en posar-la al cercador ens la dóna com a secundària del mot estellador i, ara sí, en puc relacionar ambdós significats, de fet, en l’ús que vos he avançat vol dir exactament el mateix.

El DNV inclou estellador amb dos significats ben diferenciats, però l’opció prioritària respon a la definició següent: «Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l’aigua dins d’una séquia o canal». En constate l’ús a les comarques de la Ribera Alta i la Costera, on la pronunciem amb dos fenòmens fonètics ben comuns en la nostra llengua, l’obertura de la e inicial cap a [a] i la caiguda de la d intervocàlica en la sufixació -dor. Així, ens queda un [aѕteλaór] rotund, que potser acaba desapareixent també per l’expansió massiva del reg per degoteig; coses del progrés. L’altra definició que hi ha en el DNV prové de la derivació del verb estellar que apareix definit com «trencar fent estelles», i, per tant, amb el sufix -dor, un estellador pot ser qui fa estelles la fusta o el lloc on s’hi estella..., com és de fàcil la llengua quan s’expressa de manera regular. I un regal que vos deixe, a la comarca del Camp de Morvedre, més concretament des de la localitat de Quartell, em fan saber que la «post que fem servir com a comporta» l’anomenen cadireta, i per a fer encara més emocionant la troballa, constate de seguida que la d intervocàlica tampoc la diuen..., alguna cosa haurem de fer amb aquesta pobra consonant.

Estellador, a la dreta de la imatge. Foto: Joanjo Puertos

Tornem-hi al tema. Efectivament, a la zona de la Ribera, on el cultiu de regadiu és pràcticament comú a tot el territori, els estelladors servien i encara serveixen per a distribuir l’aigua per les diferents zones de tota la xarxa de séquies amb què es gestiona aquesta font de vida pels bancals. L’objecte en qüestió, originàriament fet amb fusta i sovint recobert amb un plàstic per evitar les possibles fuites d’aigua, va evolucionar i ara són de ferro, o d’un formigó robust, que segueix obedient unes guies estratègicament situades al llarg de les séquies. Amb el mateix ús també fan servir trastellador (per fi el trobem) o trestellador a localitats com Gandia, Polinyà, Sanet, Pego o Benidorm, on també es papen la «molesta» d intervocàlica, com també fan a Calp amb el seu particular rastellador, tal com apareix en el DCVB.

Em preocupa, però, no trobar l’ús del mot que ens documenta el company en el comentari que fa, per allò de no poder aportar una miqueta més de llum a la seua fantàstica aportació. Seguint amb la cerca, trobe una entrada que ens guia una miqueta pel laberint lèxic en què vos he fet endinsar. De bestreta, disculpes. Concretament, en el portal Eines de llengua, apareix estellador i apunta una altra accepció del mot que la relaciona amb trastellador, diu: «Quant a les posts que es posen davant la porta de casa perquè no hi entre aigua, les anomenem trastelladors». Finalment, i per arredonir el treball de cerca mamprés, hi trobem també en la mateixa entrada una proposta normativa que dóna nom a l’objecte proposat pel nostre lector, batiport, que el mateix DNV defineix en la segona accepció de la manera següent: «Post que es col·loca en la part inferior d’una portalada per a impedir que l’aigua del carrer entre dins de la casa». Comptat i debatut, tanquem un cercle i se n’obrin quaranta, coses de la lexicografia que m’encisen.

No vull deixar l’article sense destacar l’ús metafòric que acostumem a fer a la zona de la Ribera Alta, supose que a tot arreu, però només m’arriscaré a constatar el que he escoltat, evidentment. I és que un objecte que servisca per a tallar l’aigua o deixar-la anar pot tindre moltíssims vessants en els «aponentats» cervells dels veïns de la comarca esmentada. Així, tancar l’estellador ho fem servir per a dir a u que ja ho té bé de morrujar (beure a la gana), quan estem fins a més amunt de la noble zona genital que algú ens moleste o per fer un numerus clausus quan organitzem un dinaret d’eixos de categoria.

I, sobretot, s’ha d’insistir en el fet que tot i que no aparega en els diccionaris la paraula de hui és viva i encara camina, com hem pogut constatar, per algun racó del nostre País de paraules.

Aquesta expressió i moltes més les podeu trobar en el llibre Paraules en xarxa, que podeu consultar i descarregar ací.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat