El Curso de lengua valenciana fou la primera obra gramatical d’Enric Valor, editada gràcies al finançament del seu amic Joan Josep Senent, actiu valencianista que anys més tard també promogué la revista Gorg. Trobem el seu origen en el suggeriment fet per Manuel Sanchis Guarner a Valor perquè compilara en un volum els articles publicats al periòdic Jornada, amb la idea d’elaborar una obra que ampliara i completara la gramàtica de Carles Salvador, que resultava molt bàsica per a qui ja tenia uns coneixements elementals del valencià.
La principal novetat és que l’obra està en castellà. El mateix Sanchis Guarner, autor del pròleg, intenta justificar la publicació d’una gramàtica valenciana en castellà, amb l’argument que responia a la realitat social i cultural d’aquells moments, amb un model educatiu castellanitzat que havia provocat un analfabetisme generalitzat entre valencians i valencianes en la llengua pròpia.
Diríem que es tractava d’una qüestió estratègica per arribar més fàcilment als sectors valencianistes que s’havien adonat del «pecat d’infidelitat al país que és no parlar» valencià, però que «els deté la dificultat d’haver de donar-hi les primeres passes emprant una llengua que a penes no dominen, una llengua que els interessa com a finalitat, però que els resulta de difícil maneig si han d’emprar-la també com a instrument de treball».
Per altra banda, Sanchis Guarner recordava els precedents d’il·lustres autors que també havien redactat manuals gramaticals catalans en castellà com Pompeu Fabra (Gramática de la lengua catalana, 1912) o Badia i Margarit (Gramática catalana, 1962) i, fins i tot, esmentarà les obres de Josep Nebot i Pérez escrites també en castellà.
A més a més, Sanchis Guarner dedica unes paraules a l’autor, «un dels servidors de l’idioma més antics, més competents, més diligents i més altruistes» i recordava com el va conèixer a Alacant feia trenta-cinc anys, en el marc de la celebració dels actes de la III Setmana Cultural Valenciana. Altrament, també considerava que era «un infatigable treballador de la llengua [atés que] l’hem vist actuar a tots els llocs d’apostolat: com a professor dels cursos de Lo Rat Penat, com a divulgador de la Gramàtica Valenciana al suplement Valencia del diari Levante, com a corrector d’originals, etc.».
Per la seua part, abans d’iniciar la gramàtica, Enric Valor incloïa una «Nota preliminar», amb la idea de tractar la qüestió del nom de la llengua i de justificar l’adopció del títol de l’obra –Curso de lengua valenciana–, tot i que «por razones culturales, demográficas, geográficas e históricas, este idioma es conocido y estudiado universalmente como ‘lengua catalana’. No obstante –afirmava–, hemos adoptado para este Curso el sinónimo de «lengua valenciana» respondiendo a una larga y fuerte tradición del País Valenciano». Seguidament, s’hi referirà a l’«Amplitud del área lingüística. Orígenes e importancia histórica», on delimitava l’extensió del domini lingüístic de la llengua catalana, que era reproduïda a la coberta amb un mapa de la divisió occidental i oriental.
La gramàtica està dividida en quatre capítols i 70 lliçons. El primer, de 9 lliçons, dedicat a la «Prosòdia»; el segon, de 6, on treballava els «Elementos de sintaxis», en el tercer, el més extens, amb 32 lliçons, estudiava la «Morfologia» i el quart, amb 23, referides al «Uso de las letras». A més a més, s’afegia una «Tabla de verbos irregulares» i una «Agrupación de verbos irregulares». La gramàtica encara incloïa uns «Vocabularios» bàsics, concretament 53 fitxes temàtiques, amb l’entrada en valencià i la corresponent traducció castellana.
L’índex de les lliçons es correspon bàsicament amb les fitxes de la sèrie «Gramàtica elemental per a valencians» del periòdic Jornada tot i que el seu contingut havia estat reelaborat, ampliat i, sobretot, traduït del valencià al castellà. Per altra banda, l’apartat «Vocabularios» s’ajustava a la sèrie del mateix nom també publicada a Jornada, exceptuant que l’entrada és ara valencià-castellà mentre que al periòdic era castellà-valencià.
Finalment hem de dir que el 1973 l’Editorial Gorg reedità l’obra amb una reorganització dels temes de morfologia amb el títol Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano. Només havien passat sis anys però la situació política i sociolingüística en l’àmbit valencià havia canviat tant que els editors van considerar convenient modificat significativament el títol, seguint l’exemple de Francesc de Borja Moll, que el 1968 havia la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears, una reedició, corregida i ampliada, de l’obra Rudiments de gramàtica preceptiva per a ús dels escriptors baleàrics.
