No puc començar d’una altra manera que no siga demanant disculpes per recordar a tothom que, efectivament, al nostre País Valencià fa molta calor. Supose que el mes de juny que hem passat i els darrers dies de ponent que hem patit, m’han fet escriure sobre com anomenem els valencians la «sensació que experimenta un organisme quan la temperatura ambiental és elevada o quan augmenta la temperatura interna com a resultat d’un estat febril» tal com defineix el Diccionari Normatiu Valencià la calor.
Són curiosos els diferents estadis que fem servir per a anomenar la gradació d’aquesta sensació de què parla el DNV. A mi sempre m’ha cridat especialment l’atenció això de basca (bascorra, sufixada per a augmentar-ne encara més la calor) per a identificar la sensació terrible de calor que ens regala l’estiu al País Valencià. Paraules en xarxa en parla i diu que té un component d’«humitat», i és ben cert, de fet, tots sabem que la calor humida és la que més ens fa suar. A més, hi afig un altre ús molt concret: «Sufocació de la menopausa»; entenc que deuen ser els contrastos de temperatura terribles que pateixen les dones que travessen aquest procés vital.
Constatem l’ús de basca com a sensació de calor humida en pràcticament tot el territori valencià, sobretot a les comarques que corresponen a les demarcacions de València i Castelló (posarem fi d’una volta a això de les províncies?), i també a la Pitiüsa Major, la magnífica illa d’Eivissa. A més, es pot documentar també l’adjectivació del mot, perquè en diem bascós o bascosa a qui molesta molt. Al nord del domini lingüístic, la corresponent a basca és la famosa xafogor, molt estesa en el català central. Deixeu-me dir que una de les coses que més m’agraden d’ambdós mots és la prosòdia (la manera de pronunciar-les), perquè sempre van acompanyades d’un to exasperant que demostra que l’emissor està passant-ho molt malament, de fet, a poca gent he escoltat dir aquests mots rient. Perdoneu-me l’apunt…
Seguim. Tot i l’ús tan comú en bona part del territori, el registre als diferents punts de consulta habitual em decep una miqueta. I és que, tret del DNV, que la introdueix com a prevalent, la resta quasi la ignoren. El mateix DIEC2 no en reconeix el sentit de calor sufocant, i el DCVB en parla en la quarta accepció i n’ubica l’ús al sud de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, i la defineix com «Calor forta i feixuga, que dificulta la respiració». No sé, m’estranya la ignomínia del DIEC, però vaja, tampoc en faré massa cas.
L’ús més comú del mot, segons aquestes accepcions, és el que correspon a la reacció física produïda per la calor, és a dir, t’agafa una basca quan passes molta calor o tens un desvaniment produït per, entre altres coses, la mateixa calor de què parlàvem. Fins i tot en forma de nàusees, és a dir, aneu ben a espai que la basca que fa no vos produïsca una basca, que hi ha qui ja no estem per a massa ensurts. Aquest ús apareix fins i tot en l’obra literària de referència del nostre País Valencià, el Tirant lo Blanch, concretament, quan la malèvola Viuda Reposada, coneixedora que el gran heroi Tirant estava de camí, «deliberà de matar-se ella matexa cautelosament ab metzines», i després de beure-se-les, deixà la porta oberta i cridà ben fort perquè les donzelles escoltaren els crits i «entraren a la cambra de la Viuda, e trobaren-la ab la basca de la mort e contínuament cridant». Uns consells per a sufocar la basca: llegiu el Tirant, ben beguts (enteneu-me) i davall d’una bona ombra de figuera fresca… Ah, i el ponent sempre cap a l’altre costat.
Finalment, trobe una proposta sobre l’etimologia, que la ubica com a evolució del cèltic waska, encara que no hi puc aprofundir massa. Al remat, i després de llegir-ne el resultat, faig palés que la semàntica entre ambdós usos és molt similar i això m’agrada, em retorna a la idea de llengua viva i activa. Per això crec que deixar obert aquest article és el millor final possible. De fet, així ho faig, perquè ara mateix, la bascorra que fa per l’interior de la Ribera Alta m’obliga a sufocar la calor amb l’antídot més efectiu de tots els que recomanen els experts, va per la llengua!
