Fa més qui pot que qui vol (25) Dos dies en la fira de Tàrbena

22 juliol 2017 01:00h

Ahir vaig seure en una cadira del Centre de Repoblació Mallorquina de Tàrbena. Hi som de la mà de Jacint Molines. Davant d'aquest centre està el cim de Bèrnia. A la meua dreta, muntanyes enllà, s'entreveuen siluetes d'edificis molt alts. Són els de Benidorm, que estan difusos a causa que el dia està ennuvolat. Tàrbena, de clima sec a l'hivern i estiu, mirador de ses dues Marines però de caràcter més afí a la Marina Alta.

 

Interessant. Molt interessant la tasca que es desenvolupa al CERM. Els estudis es poden fer des d'un vessant genealògic per a esbrinar els orígens d'algú, es fan també des de vessants històrics o lingüístics. Tots els estudis tenen en comú la repoblació mallorquina de Tàrbena durant el segle XVII. Segons sembla, aquesta repoblació va afectar la Marina Alta, una part de la Marina Baixa i una mica de la Safor.

 

Joan Vilaragut, d'origen valencià i virrei de Mallorca, va contribuir perquè l'excés de població de Mallorca es traslladés a la Marina Alta i, en concret, també a Tàrbena. Cada persona que hi arribava portava una història al seu darrere. No sempre el que venia havia d'emigrar per causes de força major. N'hi havia qui arrossegava una història truculenta i fosca al seu darrere i es veia obligat a tornar a Mallorca per tal d'arreglar coses personals pendents. Les repoblacions postmorisques procedents de Mallorca, on hi havia excés de gent, com ha estat ja dit, rebien una casa i terra un cop arribaven al regne de València.

 

Encara hi ha prou gent que parla un valencià salat prou viu. Sovint es fan servir 'es', 'sa', 'ses' en lloc dels articles 'el', 'la', 'els'. Encara més em sorprèn l'ús dels pronoms aquest i aqueix.

 

És un plaer sentir-los parlar salat, o sa com ells diuen, de la mateixa manera que els balears o parts xicotetes de la Costa Brava. Aquest centre té relacions amb associacions de Tossa de Mar (català oriental), ja que el seu àmbit d'acció s'estén més enllà del País Valencià i va fins a les Balears i Catalunya. La repoblació deixa mostres en la llengua i també en els cognoms, com ara Mengual i Cloquell,

 

Vaig una volta per la fira artesanal i gastronòmica. En acabat, engegue el cotxe i, sentint Cow girl and The Money Train de Nick Cave, vaig fins a ca Pinet en Alcalalí, on dine i xerre amb Jeroni Pinet. La xerrada és profunda i intensa.

 

Una jornada rodona que explicaré a Pep Amagat i a l'Amic Blaver, que segur que posarà algunes posicions contràries o que no s'ho creu, això de la unitat de la llengua.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next