Tant de criticar el PP, deia un blaver (no l’amic blaver), i ara aquests que manen, fan dir-se el pacte del Botànic o alguna cosa així, que em sembla ben ridícul, només han perdut el temps fent quatre bobades. És un govern que treballa lent, si no s’espavila, complirà poc del que van prometre. Qui perdrà serem nosaltres. Posaran excuses i el mal és que algunes són veritat, ja que el País Valencià és l’autonomia amb menys finançament per capita, segons l’informe Fedea. És clar que hi ha discriminació i posen això com a excusa per no haver fet més coses, i quan no, tenen com a pretext que el País s’havia de refer de l’espoli que van fer els seus predecessors. Han fet quatre lleis i para de comptar. Alguna referida a l’ús del valencià a les escoles, o alguna cosa així, i els l’han tombada. Per a mi, amb el castellà n’hi ha de sobra. Una bona cantalada sí que els tiraria jo.
Conseqüentment, tan improbable com puga semblar, comunicar-se amb blavers és impossible. Déu meu, escoltar blavers causa terror. T’etziben qualsevol bestiesa i queden tan amples. Com es pot estar tan alficosiat i no veure que, en política, Compromís és d’allò més innovador, no dic revolucionari, del que s’ha fet al nostre país. A un blaver com aquest només li queda el camí de la reflexió per adonar-se’n que així no va bé. Quin disbarat de xerrameca que té el tipus eixe! Només li trobe mesquinesa i egoisme en el fet de no permetre que algú li plante cara.
En el poble, alguns es fiquen en rotgle i diuen que, si fóra per ells, matarien tots els polítics. Potser només és una animalada, o tal volta ho diguen convençuts, llavors seria més greu. Si ho feren caldria Miss Marple per a esbrinar els autors dels crims. Tu creus, eh?, quina baina com són d’animals i exagerats, però a l’hora de la veritat res de res, molta boqueta i prou!
Altres estan en les antípodes perquè diuen que aquests polítics que roben, eixos sí que saben, sí. És una manera de parlar; una manera de parlar de merda. La resta de la gent són incultes i idiotes, així no pot anar avant el país i no saben votar; tu creus, quines coses diuen, els malparits! D’altres homes del rotgle, més sensats, no baden boca.
Tant el blaver d’abans, com els altres que volen matar els polítics i com els que els admiren, uns i altres obliden prompte tot el dolor que els han estalviat. Amb aquests comportaments i actituds no es pot progressar ni emprendre fites més exitoses.
Una altra cosa que no obliden de parlar és el procés català. Un home no tan eixelebrat com els d’abans diu que no se sap si se celebrarà el referèndum perquè s’està desafiant tota l’estructura de l’estat. Jo li dic que de totes maneres, si fa uns anys hagueren dit que ara estigueren parlant d’un referèndum, seria impensable. La gent jove és més desacomplexada i sense prejudicis. Torne a dir que no m’ho creuria si m’ho hagueren dit.
Nosaltres els valencians, dic jo, estem lluny de fer un referèndum d’aquesta mena tot i que hi ha independentistes, però només sentint parlar alguns blavers o d’altra gent quina esperança podem tenir. Res de res. Jo li dic a l’home que ja veurem que passarà i que gose dir que sí que es farà malgrat les prohibicions del govern del PP: quina colla de carpantes! El cap del govern no mou un dit, només calla i ho deixa tot en mans dels tribunals. Quina manera de governar!
L’home diu que falta saber si guanyarà el sí. I si guanya, no crec que hi haja més d’un 10% superior al no. El resultat serà molt ajustat. I si no hi ha una diferència clara, no serà acceptat per la comunitat internacional. D’altra banda, si hi ha un resultat de 60% a favor del sí, Catalunya segur que se n’anirà conduïda per polítics que tenen molta mà esquerra, i Espanya anirà pegant bacs i s’enfonsarà. Vols dir? Pregunte, això és molt arriscat de dir-ho així. La transversalitat del procés porta molta complicació i molts enfrontaments i contradiccions entre els diferents membres del govern.
Se sent un d’eixos que volia matar a tots els polítics i, amb cara de pocs amics, diu que si Catalunya se’n vol anar d’Espanya, que se’n vaja d’una vegada i que pare de tocar els nassos i crear problemes. Tinc ganes que es muira Junqueras i tots els independentistes i tots els catalans per acabar amb tots eixos esdeveniments. Ei, que catalans també n’hi ha no independentistes, li diu l’home. És igual, eixos també, per si es fan o per si es dediquen a anar contra el turisme, contesta el que només vol que anar matant. Que Espanya encara no ha acabat la transició i no cal que l’acabe, ja estem bé en el franquisme, diu el que vol matar els polítics.
En tot cas, si els catalans són independents, el meu amic Pep Amagat estarà content perquè diu que se n’anirà a viure-hi. Millor no avancem esdeveniments, veritat. Esperarem a veure què i esperarem a veure què fa ell.
