Fa més qui pot que qui vol (32) Xarnegos i xurros

En Bosch

Pep, enhorabona pel teu escrit sobre Salvador Bolufer. Em va agradar.

Pep Amagat

Agraït. Moltes gràcies. No sabia que existia i gràcies a tu conec un altre artista.

En Bosch

El meu germà em va fer saber, primer per Whatsapp i més tard amb un email, que ahir va ser un mal dia. Es qüestiona si ell també és xarnego. Ell viu a l’Empordà i treballa en un institut d’una població d’eixa comarca. Ell és valencià, és immigrant però ni se sent com a tal ni se sent xarnego, ja que parla la mateixa llengua i respecte a allò que ara en diuen comunitats, ell creu que tots dos llocs, on va néixer i on treballa, sempre han estat junts.

Pep Amagat

Tret d’ara que ens volen separar. El teu germà mai no en pot ser, de xarnego, perquè no és d’altres parts castellanes sinó que, com molt bé diu ell, forma part dels Països Catalans. I el cognom més català no pot ser.

L’amic Blaver (deixa anar un sospir i li mormola)

Ja hi som, tio. Açò no queda gens clar.

Redéu, quin cabiscol estàs fet. Vols clavar el clau per la cabota, no hi ha qui el moga de les teues postures.

Pep Amagat (el burxa)

Mira qui parla. Si més no, jo t’ho puc justificar amb arguments històrics i lingüístics. En canvi, tu tens admiració pel blaverisme sense arguments creïbles: pur fanatisme, entesos?

En Bosch

No ens enganxem, fotre! Com deia el meu germà està despatxurrat, ja que el subdirector del diari el Mundo ha atacat el major dels Mossos d’Esquadra perquè té un cognom castellà i troben malament que hi haja un senyor amb cognom castellà com a cap de la policia que defensa el procés independentista. El meu germà diu que segons la Vikipèdia el mot xarnego “sempre ha tingut un caràcter despectiu”. Això de xarnego a Catalunya es diu ben poc, cosa que afavoreix la convivència. Són els espanyols els que el volen fer servir. La veritat és que els espanyols menyspreen els catalans per una raó o per una altra: això fa pudor d’enveja.

L’amic Blaver

Això és com els xurros al País Valencià.

Pep Amagat

Però al País Valencià els xurros i castellans s’han fet els amos mentre que els xarnegos acaben canviant la mentalitat: tens exemples a cabassos des del Major dels Mossos a Gabriel Rufian i molts i moltes. Molts parlen català i se senten catalans de soca-rel mentre que els xurros diuen: açò és Espanya i mi lengua es el español i no molestes más. Per què no parlen valencià? Hauré de llegir, si més no, el que deien els professors Vicent Garcia i José Enrique Gargallo. Segons el senyor Garcia la gent major té un nivell molt baix de coneixement del valencià.

L’amic Blaver

No ho sé. Diuen que l’entenen però els fa vergonya parlar-lo. Tens raó que no els costaria gens fer un esforç.

En Bosch (està assegut en una postura còmoda)

He llegit que Josep Saborit diu que al País Valencià els xurros són els habitants de la vall del Túria: Racó d’Ademús i els Serrans; també són xurros a l’Alt Millars i l’Alt Palància, i també al sud, a la Foia de Bunyol. Més avall del Xúquer ja no són xurros sinó que els anomenaríem amb el nom de castellans per a referir-se als valencians de Vall de Cofrents i la Canal de Navarrés i, generalment, el mot xurro no pertany a la tradició lèxica d’aquestes comarques.

Pep Amagat (frega el nas amb el dors de la mà i es tapa la boca)

Tu, veus el que fa en Bosch, doncs això és el que tu has de fer, amic blaver, informar-te. Llegeix, si més no, el que deien els professors Vicent Garcia i José Enrique Gargallo.

El que està clar és que entre els xurros i els castellans i els de les ciutats del nostre país hi ha molta gent que no en solta ni una en valencià encara que els malparits sí que en saben més del que ens creguem: els pares eren valencianoparlants.

D’entrada, espanyolitzar el País Valencià ja ho han aconseguit, no? I si no ens esforcem per defensar la llengua, passarà el mateix, que la destrossaran. Xe, temps al temps, ja parlarem.

En Bosch

El meu germà em diu que l'origen de la paraula ‘xarnego’ el trobem en la guerra del francés. Eren els fills de catalana i francés o de francesa i català i també els residents a Catalunya no adaptats que només parlaven castellà. Ell m’explica que la ch és /x/ en català, un fonema fricatiu dental.

El mateix so que la /sh/ en anglès, com ara she, short. Hi ha gent que ho diu bé en anglès i no ho vol dir bé en català.

Al País Valencià també hi ha gent de comarques castellanoparlants que segur que no en soltaran cap en valencià: vés a Villena i d’altres ciutats de l’interior; no esperes res de valencià.

Pep Amagat (es va sentint cada volta més segur)

Ja ho sabem, que el País Valencià no és el Principat, i per això es riuen de nosaltres des del govern de la meseta perquè el nostre país creuen que té poca força i dubte si els xurros i els castellans ajudarien gaire. Però estem enrabiats pel menysteniment del govern central cap a nosaltres pel que fa al fiançament, a la cultura, a la llengua i la protecció de la nostra agricultura, i tantes coses.

En Bosch

El govern de les meseta ja en té de submisos, tant de bo fem una gran manifestació per un just finançament. Una altra cosa és a Catalunya, on està el meu germà.

L’amic Blaver

Què diu ell, es farà el referèndum?

Pep Amagat (es tira cap a enrere i es bloqueja amb els dits i les cames)

Perdona, Bosch, ja li conteste jo amb el teu permís. El govern de la meseta representa la sistematització de la repressió, de l’abús i la guerra bruta. Tot i això, el referèndum es farà. I els mateixos independentistes vetllaran perquè la gent que vulga puga votar 'no'.

De moment em prepare per a agarrar l’autobús i a la Diada.

En Bosch

Ben fet!

L’amic Blaver (recolza uns dits sobre la comissura dels llavis alhora que li bonega)

Pep, estàs ben tocat de l’ala. Ja ho veuràs, ja!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat