Diari La Veu del País Valencià
Dates i fets del 13 de setembre

Dia internacional de la xocolata

2012.- Fa el seu traspàs l’advocat i polític Francesc Candela i Escrivà, conegut com a Paco Candela, un autèntic referent del valencianisme d’esquerra a la comarca de la Safor.

1997.- Els responsables del cementiri de Sueca descobreixen la profanació de diverses sepultures. Entre les tombes afectades hi ha la de l’escriptor Joan Fuster, que apareix amb el nínxol i el fèretre rebentats.

1923.- Cop d’Estat del general Primo de Rivera i instauració d’una dictadura que comptà amb l’aquiescència d’Alfons XIII. Aquest període va suposar la defenestració de totes les autoritats de l’anterior règim, vinculades als partits de la Restauració, en considerar el dictador que “tots els mals de la pàtria els portaven els polítics corruptes i els cacics que els donaven cobertura”.

1813.- Decret de les Corts de Cadis que ordena la venda de tots els béns dels ordes Militars quant les circumstàncies ho permeteren.

1804.- Inici d’una epidèmia de febre groga a Alacant que afectarà moltes poblacions del sud del País Valencià durant aquell any i principis del següent.

1705.- El gros de les tropes borbòniques residents al Regne de València rep ordre de traslladar-se a Catalunya on la situació preocupa més a Felip de Borbó.

1598.- Mor a l’Escorial que ell mateix havia manat construir el rei Felip II. El succeeix el seu fill Felip III.

1493.- Ordre i mandat del lloctinent general i justícia d’Aragó perquè es tanque el plet entre Ontinyent i Xàtiva sobre el dret de peatge que la segona pretenia tenir sobre la primera.

1475.- Naix a Roma, els estats pontificis, el cardenal César Borja, fill de Roderic de Borja i de Vanozza Cattanei, que des dels 7 anys acumulava beneficis i dignitats eclesiàstiques i que el 1482 fou protonotari apostòlic, canonge de València i ardiacà de Xàtiva i el 1491, bisbe de Pamplona.

1245.- Joan de Brusca i la seua dona Berenguera, senyors de Tírig, concedeixen Carta Pobla del dit lloc a 20 pobladors a furs de Saragossa.

1245.- Jaume I crea la institució dels jurats, òrgan executiu suprem, formada per quatre ciutadans i dos cavallers i generoses, triats per a un any pel Consell General, sobre una llista de 12 persones de cada estament, per cada una de les parròquies de cada vila.

Comparteix

Icona de pantalla completa