Diari La Veu del País Valencià
Fa més qui vol que qui pot (36). Guerra cibernètica i pràctiques policials del passat durant l’1-O

L’amic blaver

Veus com no hi ha hagut referèndum? Ho acaba de dir la vicepresidenta del govern.

Pep Amagat

En quin món vius, tu? Però si la gent, tot i les càrregues policials, ha anat votant a poc a poc. És veritat que han tancat col·legis electorals perquè ho han destrossat tot. A hores d’ara encara ho estan fent. Quina manera de fer la mà el govern de l’Estat.

L’amic blaver

I si està prohibit i és il·legal, com s’atreveixen a fer-lo? El president del Govern d’Espanya fa complir la llei.

Pep Amagat

Com de soca arribes a ser. T’has enrocat que és il·legal i no ixes d’aquest punt. I no has vist la violència de la policia espanyola?

En Bosch

No veus, amic blaver, que això de la policia no és manera d’actuar. No han volgut dialogar: este referèndum no se va a celebrar. Estava prohibit per saltar-se la llei? Quantes coses fan els del PP que són il·legals i no els passa res. També són anticonstitucionals, il·legals i milers de coses més.

L’amic blaver

El teu germà ha votat? Li han pegat?

En Bosch

Mira l’email que m’ha enviat. Si voleu, us el puc llegir; possiblement serà molt diferent de les informacions de la premsa generalista espanyola. En la vigília, la gent està als balcons i terrasses dels bars. Hi ha una tranquil·litat estranya: neguit, tensió, il·lusió. Com si portara electricitat d’alta tensió. En un col·legi electoral hi ha un xicon a la porta llegint un llibre. Espera reforços per passar-hi la nit: espera els membres d’una colla castellera, tot siga dit. Tret d’aquest, situat en un barri d’immigrants andalusos, la resta dels col·legis electorals estan ocupats per famílies amb xiquets, per joves i per gent de tota mena que s’ha compromés a estar-hi tota la nit amb sacs de dormir o desperts si cal per a evitar el tancament. Una patrulla de mossos passen i aixequen acta.

Hi ha una coral de cantaires que s’ha ofert per anar pels col·legis de manera itinerant tot fent concerts. Es fan sopars comunitaris als patis de les escoles i centres cívics que són seus electorals. Es passen pel·lícules, es fan tallers diversos. També hi ha gent que ha tirat pel dret i, per evitar el tancament del col·legi electoral, l’alcalde d’un poble ha fet treure totes les portes de les escoles on hi ha mesa electoral! Així, ja no podran precintar res! Mentrestant, la Guàrdia Civil ha entrat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat i s’ha emportat tot el que ha volgut.

Comença el dia esperat, rúfol i melangiós. Incerteses? Com si hi hagués tristesa per marxar d’Espanya. Però no, en el col·legi electoral pròxim i ple de gent se sent una algaravia de por i cants de “votarem, votarem” mentre un nacionalista espanyolista ara treu la bandera espanyola, ara l’amaga: deu estar nerviós, l’home. Es tornen a sentir els crits de “votarem, votarem”. En alguns pobles, hi ha instal·lats tractors davant la porta. Ha arribat la policia espanyola, comencen a haver-hi corredisses i cops de porra. L’arma amb boles de goma, la tinc davant del nas. Han acordonat l’entrada i van traient la gent de dins. A alguns els treuen amb correcció: xiquets i xiquets, joves, vells. En canvi, la majoria de la gent és arrossegada per terra i reballada com si foren sacs de palla. Els agents, si es poden dir així, més violents treuen escuma pels costats dels llavis com gossos rabiosos. Al final, uns individus amb els caps encaputxats s’emporten tota una sèrie de cables. En un altre col·legi electoral ha passat el mateix, també s’han endut cables de connexions d’Internet, ja no s’ha pogut votar. Sols que en aquest cas els informàtics de la mesa electoral s’han esforçat i han aconseguit connexions a través del WIFI que generen els mòbils.

Tanmateix, jo no he pogut votar tampoc perquè la cua era llarguíssima. He recorregut fins a cinc seus electorals per a poder votar. No et preocupes, estic bé, encara que molt cansat a causa dels nervis i la tensió acumulada. Ah, se m’oblidava, he parlat amb dos diputats forasters, un d’holandès i un altre de danès. Feien fotos i apuntaven en una llibreta

L’amic blaver

Però el referèndum no té validesa. I ara quedarà tot igual.

En Bosch

No estigues tan segur. Fa més qui vol que qui pot, i si no pregunta-li al president. I què passarà?

Pep Amagat

Eixa és la gran pregunta: ara què? Vaga general? Una DUI?

Comparteix

Icona de pantalla completa