Tercera part
Què més volia, si quasi tenia per arribar a final de mes. El va somoure haver de vigilar les despeses pel temor a no arribar-hi. Tot i la dificultat per convèncer la dona va intentar fer un pla d’estalvi. Va tornar a repassar factures de la muntanyeta: anar a supermercats de baix cost i retallar la compra. La calefacció més baixeta a l’hivern i les dutxes curtes i amb aigua no tant bullint, més aïnes tirant a fresqueta. Va fer canviar els llums de casa per altres led. Tret d’anar a un supermercat més barat, ella no li va fer cas en res més. A tothora li va planejar l’amenaça de l’Euríbor per la qual cosa se li creava una atmosfera de cendra. S’hauria d’haver pres les coses amb humor, com si tot anés bé.
Va decidir sacsejar-se la tensió anant al bar a veure el futbol al canal de pagament. En el bar Al cantó t’espere hi havia un formiguer de gent que devia estar contenta. No estarien amenaçats a punt de perdre la feina i amb una hipoteca? Havia d’estar dret i el més probable que li taparen la pantalla i no arribés a veure bé el partit. Tampoc se sentia prou motivat per a veure el futbol en companyia. Li calia alguna cosa diferent.
Va seguir caminant enfront de la façana blavosa d’un pub, del qual se sentia música a través d’una finestra. Força millor això que haver d’aguantar el cant de les gavines que eren a sobre la seua teulada. Com era que hi havia a tot arreu gent que es divertia? I ell, ancorat a les quotes hipotecàries, a les notícies de la premsa que asseguraven que als funcionaris els baixaran la nòmina, lligat a una dona que no l’escoltava.
Continuarà.
