Contes d’en Bosch 83. La hipoteca a final de mes (4)

16 desembre 2017 01:00h

Quarta part

S'hi va trobar amb la finestra il·luminada del pis de l'amiga. Millor si primer li enviava uns WhatsApp. De seguida va anar cap a la porta de l'edifici, va prémer un botó de l'intèrfon, es va identificar i per sort ella li va obrir al moment. En l'ascensor va agafar consciència total del que feia i també el va dominar un pic d'alegria en veure la porció de llum que eixia de la porta i l'amiga que l'esperava al rebedor.

–Hola guapo. Quina sorpresa. Encantada que hages vingut –va dir ella i va acostar la galta a la cara de l'Arcadi perquè li fes una besada–. Podem veure el futbol junts.

Es van asseure al sofà, van prendre unes copes i van parlar de les coses que els havien succeït en els últims anys. També del boom immobiliari.

–El bar estava ple de gent que mirava el partit i no tenia ganes d'estar de peu plantat –va dir ell.

 –Saps? M'he comprat un pis i he de fer esforços per anar pagant a poc a poc: quin remei em queda?

Li va servir una cervesa i van menjar carn freda i uns daus de truita de creïlla.

–S'han ajuntat la gent que es queda sense feina i les hipoteques per pagar. Com els meus veïns del pis d'enfront, que els vaig trobar plorant perquè van perdre la feina i van ser desnonats –va dir ell–. Deuen haver anat a viure amb els pares d'ella.

–Sempre em deies que nosaltres dos teníem molt bon feeling –va recordar ella de sobte, fent memòria sobre quan eren companys de l'institut.

–I el continuem tenint, no?

–Però no has vingut mai ... –li va dir ella, que va servir dues cerveses més.

Es va sentir el crit del gol a la llunyania.

–El partit ha acabat. Serà millor que me'n vaja.

L'amiga va posar la mà per dins de la camisa d'Arcadi i li va dir:

–Aquest partit també està guanyat. Vine que et mostre la meua habitació, tinc un llit molt bonic. No ho havies pensat?

Van beure unes copes més i es van magrejar. Es pot passar bé tot i les quotes de la hipoteca que ell va aconseguir sense més problemes. De les crisis sempre s'aprén alguna cosa i un es regenera. Al cap d'una estona ell va dir:

–Serà millor que marxe.

Va caminar de tornada a casa i, en passar per una casa d'ocupes, es va adonar que ells no pagaven hipoteca, ni llum ni aigua. No sabia si podria aguantar les dificultats econòmiques pensant sempre amb l'Euribor. Feia feredat pensar en tots els que havien estat víctimes de les clàusules sòl, i ell en seria una més. Esperaria ajudes incertes davant l'acarnissament i els desficacis dels bancs.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next