1986.- Mor a les 11 de la nit l’alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, membre de l’executiva del PSOE i fundador del PSP. Es va guanyar l’afecte dels madrilenys amb els seus bandos humorístics i ben escrits i amb iniciatives que cuidaven els xicotets detalls com tornar a poblar el riu Manzanares amb ànecs i les flors a la gespa pública, també entre els més joves, en donar suport a la “Movida Madrileña”. El seu enterrament, el dia 21 de gener de 1986, esdevingué una de les concentracions més nombroses a Madrid.
1932.- Aldarulls revolucionaris anarquistes a Montcada, Massarrojos i Alfara. Vaga general a València i al Port de Sagunt. Dies més tard es farien aldarulls a Montserrat, Real, Xiva, Bunyol, Utiel i Sollana.
1883.- Naix a Xàtiva, comarca de la Costera, Gonçal Vinyes i Massip, sacerdot, poeta, escriptor, periodista i arqueòleg executat durant la Guerra del 36.
1845.- Naix a Aldaia, el músic Manuel Guzman.
1832.- Naix a València Salvador Giner i Vidal, un compositor i professor de música valencià que es va formar a la Catedral de València amb Pascual Pérez Gascón. Aquesta formació inicial en l’àmbit religiós unida al seu esperit el van bolcar cap a la música religiosa, de la qual va deixar més de 200 obres.
1563.- Real Pragmàtica de Felip I d’Aragó ordenant el desarmament dels moriscos del Regne de València.
1479.- Mor el rei Joan II l’Osbtinat. El succeeix el seu fill Ferran II, casat amb Isabel I de Castella. Aquesta serà una unió personal o dinàstica en què els dos regnes continuaran mantenint la seua organització pròpia i peculiar.
1446.- Ramon de Sentjoan, ric mercader de Catí, ven una important partida de llana a comerciants valencians. És aquest fet un important testimoni del comerç medieval d’aquest producte a les comarques septentrionals valencianes.
1305.- Mor a València Roger de Llúria, veritable artífex de la preeminència marítima a la mediterrània per part de la Corona d’Aragó. Almirall de l’estol català que comandà brillantment durant tot el regnat de Pere III d’Aragó el Gran. Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint així el primer comte de Cocentaina) com a premi per la seua trajectòria militar i va obtenir la senyoria sobre l’illa de Gerba arran de l’Expedició a Tunis de 1282.
