Diari La Veu del País Valencià
Fa més qui vol que qui pot (43). Rector Vicent Micó: pau i bé

En Bosch

Continua sense ploure, xe! Ni una nevada! Res de res. La cosa es posa negra per als llauradors. El dia ja allarga una miqueta i és que per Sant Antoni, un pas de dimoni.

L’amic blaver

Caram, xicon, no et sabia a tu coneixedor d’eixos refranys. Està bé, això.

En Bosch

El que passa és que els de la capital en cultura popular som més burros que tacó. No són ben bé refranys, més aïnes són frases fetes o locucions. Has sentit eixe que diu: Gaianes cau de raboses, Turballos la llobera, i Muro l’avivador de la gent malfaenera!

L’amic blaver (inclina el cap amb interès)

Vaja, que original. D’on ho has aprés?

En Bosch

Els dos sovint els deia el meu avi Jaume. Ell sí que coneixia eixos pobles que acabe de dir. Si vols saber-ho, ell eixia de bon matí del poble de la Vall, creuava la serralada del Benicadell, passava per eixos pobles i arribava fins a Agres, on portava el blat per a moldre.

L’amic blaver

On cauen eixos pobles? Són grans o xicotets? Si no els busque al Google Maps no sé on són.

Pep Amagat

Mira, xicon, no n’hi ha prou amb dir viva Espanya i viva València. Amb això ja vas ben aviat si vols defensar-lo, gaudir-lo. S’ha d’estimar la terra, la cultura i tot el país. Se l’ha d’estudiar.

En Bosch

Home, Muro és una població gran, és la capital de la comarca del Comtat. Gaianes no és molt gran i Turballos em pense que estava en ruïnes i no viu ningú. Xe, no, perdona, què dic ara, sí que hi viuen, recollons. Vivia el rector Vicent Micó, un valldalbaidí de soca-rel que fou l’ànima de la reconstrucció del poblet. De fet no arribava a ser-ho, més bé era un llogaret o un veïnat. He llegit que va morir la darrera setmana.

L’amic blaver

Tu has estat en eixe poble i coneixies el rector?

En Bosch

Sí, hi he estat algunes voltes. Al rector el vaig conèixer farà cosa d’uns deu anys. Quan entres al poble sorprèn el que pots llegir en lletres ben grans: Zona desmilitaritzada. Està escrit en la façana d’una de les poques cases. Ell va promoure el moviment de la comunitat ecumènica i no violenta.També hi ha una església, xicoteta com si fora una ermita, que sempre és oberta. Sense por que li furten alguna cosa. Practiquen un cristianisme de base.

Pep Amagat

No sóc gens d’església, però això que expliques m’agrada. Em jugaria alguna cosa que als de la jerarquia del bisbat no els deu fer molta gràcia. Segur que no li donaran cap premi. És un rector com cal, un rector que defensa els pobres. L’arquebisbe de València no l’elogiaria com sí que va fer amb la filla de Franco.

En Bosch

L’home no vol premis ni reconeixements. De fet, el millor premi és l’amor i la pau en una vida senzilla. No és un rector que va amb exigències. El pacifisme d’un mateix pot ser diferent al d’ell en el sentit que no siga estrictament de caire cristià, però ell no ho té en compte ni li sap gens greu.

A Turballos, lluny de Wi-Fi i similars, ell i els visitants gaudeixen de la pau i d’un silenci tan profund que es pot sentir el soroll de les pròpies petjades i els sorolls que fan grills, mussols i altres aus nocturnes. Gaudeix de la natura i del que creix a partir del que li dona l’oratge. Té un corral amb tots els animals d’aquells indrets. Ara ja no hi ha raboses, com dia la frase popular. No s’han de preocupar per si vénen a menjar-se les gallines. Cada any celebren la Marxa per la pau i la no-violència. Va des d’Alcoi a Turballos i la fan a primers de maig, em sembla, no n’estic totalment segur.

L’amic blaver

Que bonic tot açò que expliques, Bosch. Segur que tu també has fet alguna marxa, veritat?

En Bosch

Doncs, sí. Una volta vaig fer la marxa. Potser, el que no t’agradarà és que el rector Vicent Micó, el pare Vicent, és un gran nacionalista valencià, defensor del català, que va publicar algun llibre en l’abadia de Montserrat. Potser m’enganye en alguna cosa, ja que no tinc una precisió total i hi ha coses que ja no recorde bé.

L’amic blaver

Per què no m’ha d’agradar? Pot ser una persona interessant i un pensador que fa reflexions atractives.

En Bosch

Va traduir al valencià el Nou Testament.

Pep Amagat

M’agradaria conèixer aquest home. Has dit, em sembla, que escrivia a alguna revista com Saó, veritat?

En Bosch

Crec que no ho he dit, però sí, sí. Escrivia en revistes d’Alcoi i de la Safor. En acabant, en les Publicacions de l’Abadia de Montserrat li van publicar el llibre Reflexions des de Turballos. Articles d’opinió.

Pep Amagat

Tens més vista que un soliguer, Bosch. Tot molt interessant. Un home molt actiu que s’esforça per viure en llibertat, que defensa el país i la llengua, que és ecologista i que té la seua creença en Déu és molt respectable.

En Bosch

Em pense que també feien un mercat d’intercanvi de llavors. Per a ell, tot el món que viu al poble ha de treballar pel bé de la comunitat. Tot es debades, no es cobra res. Cada casa té el seu hort. Tothom ha de treballar pel bé. Tenen una sala menjador i també una sala per fer cursets de Ioga o meditació.

Pep Amagat

Torne a dir que no sóc d’església ni de rectors. Ara és ben cert que hi ha algun cas aïllat que em desperten interès. Potser aniré a eixe poblet.

En Bosch

Mira, Pep, jo tampoc sóc d’església, però la religió ben portada de manera conseqüent em mereix molt de respecte. Vicent Micó va deixar empremta. Era un d’eixos homes a considerar: aportava pau i bé. Déu el guarde. Si hi ha vida més enllà, Vicent Micó serà al cel, segur!

Comparteix

Icona de pantalla completa