La dona policroma

La dona dels cabells despentinats va arribar a la carretera corrent i s’hi va detenir, ben a la vora, per a poder cridar un taxi.

A la galeria Túria.

Va entrar a la sala d’exposicions espentant la porta amb més força de la necessària, tanta que el soroll distragué el vigilant de la lectura del fullet explicatiu Recreacions de les set meravelles. Violeta Roig. El vigilant alçà el cap i va veure una dona amb sabates de color albergina que es dirigia directament a una de les parets d’on penjaven els quadres que donaven nom a l’exposició.

El vigilant tingué inicialment la intenció de seguir-la però el vestit virolat de la dona li recordà les ordres que li havien repetit des que es posà en marxa la mostra.

—Deu ser ella, pensà, mentre no perdia de vista la dona de la bossa groga.

La dona de la jaqueta morada recorria els llenços amb els ulls desmesuradment oberts alhora que premia, amb la mà dreta, el mocador de color carabassa que li envoltava el coll. Llegia la plaqueta informativa i es retirava cap al centre de la sala. Semblava que comparava el títol del quadre amb el contingut. Piràmides d’Egipte. Jardins penjats de Semíramis a Babilònia. Colós de Rodes. En contemplar aquest oli es va retirar tapant-se les orelles amb les dues mans.

—Quin fàstic de xiqueta.

S’acostà a un altra obra: Estàtua de Zeus a Olímpia. Dues passes arrere.

—T’estamparé contra la paret.

La dona dels guants de colors taronja premia amb més força encara el seu crani.

El vigilant agafà el telèfon i marcà el número que tenia preparat. Li havien dit que, com altres vegades, era molt probable que ella s’hi presentara i que, en el moment que la reconeguera, els avisara.

Amb esforç, la dona dels llavis extremadament rojos s’apropà al Temple d’Àrtemis i, com una nova hecatombe, va sentir la veu més temuda:

—En quina mala hora et vaig parir.

La dona dels ulls pintats d’ocre caigué a terra.

El vigilant contestava les preguntes que li feia, a l’altra banda del telèfon, el responsable de l’equip de guàrdia del centre psiquiàtric d’on havia fugit de nou la dona multicolor.

Sí, n’estic segur, és la pintora. És Violeta Roig.

Dolors Jimeno. De viatge

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat