Contes d'en Bosch 91. No t'ho perdes (5)

17 febrer 2018 01:00h

Cinquena part

A dalt, a més d'un espai amb màquines, hi ha una sala pleníssima on ballen zumba i una altra sala fosca que té a una banda del sostre tires de llums que canvien de color, on fan spinning. Si es barregen les dues, sembla una discoteca. Inevitable enyorar els temps de discotequera: com li agradava moure el cos, I will survive.

Just entre les dues sales, la gent entra a pilates. Posa a terra el matalasset de goma i la tovallola a sobre. Inspira pel nas, exhala per la boca i enfonsa l'estómac per protegir lumbars. Quina pallissa, els ossos li grinyolen i se li escapen gemecs. En algun moment, tombada i enmig d'un exercici, li és impossible deixar de reviure si tingué culpa per la marxa dels fills i per la separació del marit. Que inoportú pensar-hi.

Una hora més tard, torna al vestidor. En acabat de la dutxa, s'embolica una tovallola blava des de les aixelles fins als genolls i va fins a l'armariet a buscar la bossa. En un tres i no res s'eixuga i, amb discreció, comença a vestir-se. Mentre es posa les primeres peces, arriba una xica i deixa les ulleres de natació mullades ben a prop dels pantalons de Berta, qui amb enuig agafa la bossa, l'aparta d'una grapada i la fica més enllà. A veure, si millor ara, redéu! Plega els pantalons una miqueta rugosos, comença per la brusa, en acabant els pantalons, una cama i l'altra, pels camals, i treu els peus amb compte de no trencar les vores. S'asseu, posa els peus, col·loca bé els talons i es lliga les sabates: quin rotllo. Quan sembla que per fi ho va fent amb calma, vénen dues nenes en pilotes també i regalimant que es posen a banda i banda d'ella de manera que, mentre parlen, ella roman al mig. No gose ficar-me amb elles per si s'estan rient de mi, les molt descarades.

– Per què no véns aquí, al meu costat?  –pregunta la primera.

– Tia, ja se'n va –diu la segona, que treu de la borsa crema i desodorant quan encara no s'ha assecat.

Encara que Berta intenta no topar amb cap, no li falten ganes perquè la tracten ni que fos qualsevol cosa. Les mira de reüll, però ni s'immuten. La primera d'elles, nua i exhibint estar de bon veure, va a la bàscula, diria que ha abaixat el pes, ja que en baixa contenta. Que facen el que vulguen, tant se li'n fot, potser si hagueren estat tot el dia atenent telèfon i ordinador, no estarien tan fresques. Recorda que a eixa edat li costava força accedir a tot, no com a elles, una de les quals llença la tovallola a terra per posar-hi els peus. Arreplegarà àcars, l'idiota, i no caldrà que els de la neteja passen l'aspiradora. Al moment, la nena es vesteix amb roba interior molt pija, quina passada.

Continuarà…

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next