La dilatada trajectòria de Consuelo López Nomdedéu com a nutricionista en salut pública li ha permès, durant més de 50 anys de vida professional, desplegar un excel·lent i fructífer treball en l’àmbit de la nutrició comunitària i l’educació per a la salut. La seua gran capacitat de treball, el seu esperit inquiet, el seu compromís intel·lectual i la seua implicació en la transferència del coneixement a la societat li han permès desenvolupar una concepció integral del procés de promoció i educació per a la salut i l’han convertida en un referent en l’àmbit de l’educació alimentària i nutricional.
Consuelo López Nomdedéu inicià la seua activitat professional en un context històric complicat, l’Espanya de la dècada dels anys 60. Anteriorment havia completat els estudis de Magisteri amb postgraus en humanitats, sociologia i dret, i va ser seleccionada a escala nacional per realitzar, sota els auspicis de FAO/OMS/UNICEF, l’especialitat de Nutrició comunitària i educació en alimentació i nutrició a la Universitat de Rio Piedras de San Juan de Puerto Rico. Va ser aquesta formació i, com ella manifesta, “el seu interès per aprendre i ensenyar”, el que la situà, en tornar a Espanya, en el nucli del programa d’Educació en Alimentació i Nutrició, el programa EDALNU, posat en marxa a tot l’Estat amb l’ajuda tècnica i econòmica de les agències internacionals que acabem d’esmentar. Aquest programa constituí probablement l’activitat més organitzada i interdisciplinària en matèria d’educació alimentària que es realitzà a Espanya en la segona meitat del segle XX. En aquell moment, la població espanyola es trobava en ple procés de transició nutricional, superant els problemes associats a la desnutrició i incorporant progressivament les pautes de la sobrealimentació actual, per la qual cosa encara necessitava una acció sanitària intensa. Trajectòries com la de Consuelo, que va intervenir activament com a eix vertebrador del projecte, ajudaren a institucionalitzar la nutrició comunitària a Espanya, i van prendre el relleu d’altres professionals que ja durant el període republicà havien iniciat el procés. En l’etapa republicana, es van engegar polítiques sanitàries i nutricionals innovadores, que es van veure truncades per l’impacte de la Guerra Civil i els durs anys de la postguerra. Van haver de passar gairebé més de 20 anys perquè professionals com ella reprengueren aquestes iniciatives i es plantejara un nou panorama conceptual i institucional de les intervencions educatives en alimentació i nutrició.
La contribució de Consuelo López Nomdedéu com a membre de l’equip tècnic del programa va ser fonamental per a la visió integral i multidimensional que aportà. Hi exercí funcions de recerca, tant en el disseny com en l’aplicació d’enquestes de consum d’aliments i d’estudi d’hàbits alimentaris, que proporcionaren resultats rellevants sobre la situació nutricional de gran part de la població espanyola, i que es reflectiren en nombroses publicacions. Una de les característiques de l’activitat investigadora de la professora López Nomdedéu va ser la consideració que aquests treballs li permetien un acostament a les famílies i a la seua realitat alimentària i a una concepció ètica de les intervencions en salut, respectuosa i compromesa amb la cultura alimentària de la població. Com assenyala l’autora en el llibre Bioética y Nutrición, publicat l’any 2010, “las intervenciones educativas deben estar basadas en el empoderamiento que permita a los ciudadanos tomar las riendas de su propia vida y de su propia salud. Los programas de educación nutricional tienen que dar respuestas a una necesidad tan básica como es la comida diaria y esta respuesta debe ser realista en términos económicos, sociales y culturales”.
També la seua activitat docent, tant en el marc del programa com posteriorment en l’àmbit universitari, ha estat molt intensa. Fou directora dels cursos de diplomats EDALNU, amb més de 3.000 alumnes formats, i posteriorment professora de l’Escola Nacional de Sanitat. Entre altres activitats, ha col·laborat en la docència dels màsters en salut pública de deu universitats espanyoles. Fruit d’aquesta tasca docent i de recerca, ha publicat més d’una trentena de monografies i materials didàctics relacionats amb l’alimentació i la nutrició i més d’un centenar de col·laboracions en monografies col·lectives i articles de revista que recullen tant els resultats de la seua activitat investigadora com la seua faceta més pedagògica.
Entre les seues preocupacions com a comunicadora i divulgadora de missatges de salut, sempre ha estat present la seua convicció sobre el paper que poden tenir els mitjans de comunicació en la producció de models i pautes de conducta, en la modificació de jerarquies de valors i en el canvi de les aspiracions personals i col·lectives, molt sovint orientades a la presa de decisions que convenen al sistema productiu, oblidant les necessitats dels ciutadans. Per això, la seua gran implicació com a experta en divulgació en televisió, premsa i ràdio. Des de Radio Nacional, en Radio 5, Todo Noticias, amb les seues imprescindibles empremtes sobre nutrició, ha ajudat a compensar els riscs dels sensacionalismes mediàtics i les falses expectatives que tan freqüentment resulten en l’àmbit de l’alimentació i la salut.
La seua sòlida preparació i la seua dilatada experiència li han permès actuar com a interlocutora en l’àmbit internacional. Ha desplegat una important tasca de representació de les instàncies sanitàries espanyoles en grups de discussió, seminaris i comitès, i ha assumit feines d’assessoria en organismes internacionals tan rellevants com l’OMS, la FAO o el Consell d’Europa. Aquesta dimensió internacional i la seua labor com a gestora en el disseny i la implementació de programes i polítiques de salut, completen un recorregut vital i professional dedicat a l’estudi i la pràctica de l’educació en ambientació i salut i han determinat el seu compromís social i de servei als ciutadans. A l’hora de valorar la seua trajectòria en conjunt, s’ha de tenir en compte tot el que ha aportat a les ciències de la nutrició i de la salut, i que ha anat traçant un camí que acull i guia els professionals de la salut pública. Malgrat les dificultats, com demostra l’exemple de Consuelo, s’han pogut obrir escletxes en l’anomenat sostre de vidre, i les dones han pogut normalitzar la seua activitat acadèmica, científica i professional amb el seu impuls intel·lectual i vital com a referent imprescindible. Al balanç dels seus mèrits, se sumen una llarga llista de distincions i reconeixements com les següents:
1. La Creu d’Oficial de l’Ordre del Mèrit Civil, atorgada el 1984.
2. El Premi a la trajectòria professional de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària, el 2001
3. El Premi a la trajectòria professional de la Societat d’Educació per a la Salut, atorgat en l’any 2002.
4. El Premi a tota una vida dedicada a la nutrició, de la FESNAD (Federació Espanyola de Societats de Nutrició, Alimentació i Dietètica), el 2005.
5. El Premi Estratègia NAOS d’especial reconeixement públic a la seua trajectòria professional i excel·lent treball per haver realitzat activitats de promoció de la salut i educació sanitària de la població en l’àrea de l’alimentació i nutrició, atorgat per l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició l’any 2007.
6. Doctora honoris causa per la Universitat d’Alacant, atorgat el 28 de gener de 2014.
En línia amb algunes de les activitats realitzades per la professora López Nomdedéu, investigadors del Grup Balmis d’Investigació en Salut Comunitària i Història de la Ciència han centrat les seus investigacions en l’anàlisi de les polítiques alimentàries que es posaren en marxa a l’Espanya del segle XX i fruit d’aquestes, i d’acord amb la filosofia de transferència de coneixement i divulgació científica, posaren en marxa l’exposició “com aprenguérem a menjar”. L’acció educativa i social del Programa EDALNU, 1961-1966, que s’exposà a l’Institut d’Història de la Ciència López Piñero de València del 27 d’abril al 27 d’octubre de 2017. Durant el mes de novembre de 2017 l’exposició es traslladà a Ciutat Reial, a l’Aula Cultural Universitat Oberta de la Universitat de Castella-La Manxa, i està prevista la seua itinerància durant l’any 2018 a Dénia i Alacant. Associades a l’exposició, s’han elaborat diverses guies didàctiques per a estudis de grau, d’ensenyament primari i ensenyament secundari que es poden descarregar en aquest enllaç.
M. Eugenia Galiana-Sánchez, Josep Bernabeu-Mestre, Eva M. Trescastro-López
Grup Balmis d’Investigació en Salut Comunitària i Història de la Ciència Departament d’Infermeria Comunitària, Medicina Preventiva i Salut Pública i Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant.
Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero
Personatges i espais de ciència és un projecte de la Unitat de Cultura Científica i de la Innovació de la Universitat de València que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.
