Contes d’en Bosch 93 No t’ho perdes (7)

Setena part

Ix de la sessió de ioga com si surés i amb un ensopiment que li desapareix de sobte quan, en arribar a l'espai de màquines, li sembla veure l'exmarit amb vestimenta de gimnàs corrent per la cinta. Tot d'una, baixa velocitat i fa un petó a la dona jove de la cinta del costat. Berta l'esguarda fixament com una ferida reoberta; li fa venir nàusees. Respira amb agitació engegant en orris la calma que acaba de donar-li el ioga. Li puja un atac de ràbia amb ganes d'anar-hi i ventar-li dues plantofades davant de tot el món. S'acovardeix perquè pot eixir malparada. Després de tot, a hores d'ara no li fa el pes que torne amb ella. Que pot esperar d'algú que li va fallar com una branca que es trenca i d'algú per a qui ella no significa gaire.

Llavors nota calma i alleugeriment. com si hi haguera buidat ràbia i ressentiment, com si s'haguera netejat per dins, com si ell fos un tipus estrany i no l'hagués llastimada.

Una veurà eixir el sol sense teranyines, sense entrebancs. Convençuda i sense dubtes d'això, se'n va bellugant el cap. El millor, prendre-ho amb tranquil·litat; per això, es dutxa i pren una sauna. Obre una porta i una ràfega de calentor l'inunda. Després que s'hi asseu, resta tranquil·la. Tanmateix, no pot evitar la imatge de l'exmarit besant la dona jove. Potser s'ha confós. En eixos instants una altra dona es depila dins de la sauna i una altra es treu pells mortes: porques! Se n’ix de seguida, agafa les coses i es dutxa. Se'n va a l'armari i es vesteix ignorant totes les nenes i tota la pesca que l’envolta.

Amb els cabells una mica mullats, se'n va. La sessió de pilates i la dutxa li han despertat la gana. La ment en suspens per no pensar en impertinències. Tot plegat, vestuari i gimnàs, la deixa buida. La gent, amb fredor i grolleria, va a la seua bola preferint auriculars i mòbils al tracte amb persones. Difícil rosegar l'escorça de la falta de calidesa.

Fa ànsia anar a casa perquè faria el sopar a desgrat. Abans que a un xinés amb una cinta mecànica per on passen els plats, entra en una pizzeria propera al gimnàs i que la crisi ha deixat gairebé buida. Demana una pizza de quatre formatges i envia a la porra el règim. Mentre espera que la coguen, un cambrer li serveix una cervesa i li porten un platet amb olives trencades. Podria emportar-se-la en una caixa de cartó: més barat. Tanmateix, li agrada ben calenta, amb el formatge fos. Si se l'emporta a casa, arribarà freda. Li posen plat, forquilla i ganivet; espera una mica que la hi porten, que de debò no tarda gens. Quina olor tan deliciosa. Mentre se la menja i, a falta de res millor, es posa a escoltar la gent de la taula del costat quan una xica, a qui crec que ha vist al gimnàs, diu:

—M'he engreixat.

—Que dius! Ja deia jo que m'agrades més, que trobaré d'on agafar-te —diu un xicon en to frívol. Ell fa una mossegada a una pizza de pernil amb bolets. Les marques que la pizza li deixa als llavis les fa desaparèixer passant-hi la llengua. En acabat, ho completa amb el tovalló de paper. La mastega a gust amb grans moviments de boca.

—Coi! Tu sempre tens d'on agafar-me. No era que t'agradaven les xiques més aviat primes?

Berta ha sentit a dir que alguns van al gimnàs a lligar. Ja veus.

Continuarà…

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next