Contes d’en Bosch 95 No t’ho perdes (9)

Novena part

Berta sent el rum-rum de les converses, no s'hi vol fixar. Recorda anys de quan eixia amb l’Andreu i, sense gens de vergonya, per sota de la taula, recolzava el peu sobre el punt dels pantalons on era el penis d'ell, o d’altres nuvis que va tenir també. Desitjaria que algú es recordés d'ella, sovint massa sola. No es refia de separats i divorciats que no es conformen amb una dona sinó que en burxen diverses alhora. El cor d'ella s'obre a algun home amb sensibilitat i amb respecte; de ser possible sense barba i no pelat. Ella furga a la pizza per treure el poc formatge de sobre del tros restant, igual com si furgués només per sobre del passat. Què hi fa ella sola com una estúpida allí?

Colpeja els dits de la mà dreta contra la taula mentre que li descansa el cap sobre la palma de l’altra mà esquerra i el colze esquerre sobre la taula. Ja hi ha estat massa estona.

Pren la bossa i se'n va, conscient que en el futur només l’esperen ordinadors, mòbils, telèfons fixos i gimnàs, és clar, voluntari. Encara que la desesperen, de vegades la candidesa del contacte amb la gent l'anima.

Un cop a casa, es treu la roba en el dormitori i seu sobre el llit. Encén la llumeta de la tauleta de nit. Algú l'atreu cap a ell; li agradaria però no, no és el cas. Prendria un bany però s'acaba de dutxar al gimnàs. Es queda en roba interior per posar-se crema a cames, braços i, amb una altra crema diferent, també a la cara. L'habitació fa olor de pell encremada. S'amanyaga i posa música de Puccini. Alguna vegada cal fer-ho, no? Es posa la mà sobre les calcetes, enmig de les cames i mou el dit per fer redonetes dibuixant el sexe. Quant de temps sense ni tan sols recórrer-lo amb el dit que puja i baixa com en una atracció de la fira. Moments de deixar-se portar per l'ara, sense fer projectes; sovint no duren més que el moment de pensar-los. S'hi acarona portada per una mà que no para. Necessita fer-ho, amb l'Andreu ja oblidat, al ritme de Sous le dôme épais (Dúo de les Flors) de Lakme. Em queden pocs anys per a acaronar-se i gaudir del sexe, encara que siga així, encara que siga així.

Continuaré treballant cada dia vuit hores, aniré el gimnàs, em giraré d'esquena a les altres dones i a noies que porten bosses plenes de potingues per passar-se mitja hora empolainant-se amb tota naturalitat. No t'ho perdes, em dic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next