Hui: «fer la mà»

23 març 2018 01:00h

Una de les coses més importants que hem de tindre en compte a l’hora d’escriure és el registre lingüístic. Així, el text construït, ja siga escrit o oral, ha de ser adequat a la situació comunicativa en la qual és exposat i, per tant, hem de respectar el context en què ens trobem a cada moment. Escric això perquè realment sent una mena de desassossec quan escric aquestes línies perquè potser la tria de hui no és adequada al registre formal que exigeix una publicació de l’envergadura de Diari La Veu, ja que «fer la mà», en la major part dels usos, representa accions que es poden considerar, per dir-ho d’alguna manera, malsonants. Durant el procés de tria em comença a ballar el cap, hi dubte molt, valore els factors a favor i en contra i, finalment, després de perdre molt de temps pensant-hi em dic: «a fer la mà, la faig!», i entenc immediatament que potser la metalingüística és l’entorn on poden cabre aquest tipus d’expressions que són fora dels registres formals.

Dit això, demane disculpes amb vehemència per la pèrdua de temps que suposa llegir les primeres línies de l’article, per tant, ara ja toca posar-nos en marxa.

L’expressió de hui és una mostra més de les variants semàntiques que pot tindre el lèxic quan apareix en diferents contextos. A ningú no se li escapa que, literalment, l’expressió no té gaire sentit, i malgrat això tots l’entenem quan l’escoltem perquè és d’ús generalitzat a les zones valencianoparlants del nostre estirat país.

Com a expressió té un valor semàntic impagable per la versatilitat que mostra en els usos i també per la prosòdia, ja que depenent de l’entonació que usem per a pronunciar-la, el nostre interlocutor rebrà un missatge amb contingut sarcàstic o jocós, o bé un toc d’alerta que el dissuadirà de continuar destorbant l’emissor de l’expressió. Precisament és l’ús que trobem en Paraules en xarxa, inclòs com una accepció més dins del mot , ens explica que s’usa en el sentit de ‘destorbar, molestar’, i hi inclou una altra expressió: «fer la mà sant Pere», que l’explica com «no fer res de trellat».

Sovint l’ús va acompanyat del verb anar en imperatiu, i és en aquest context on acostuma a ser important l’element esmentat més amunt, la prosòdia, és a dir, el to en què la usem, ja que depén d’aquest factor que la comunicació siga fluïda o... bèl·lica. Amb aquest ús la fem servir com a advertiment que el que ens estan fent ens comença a incomodar i llancem un crit d’ajuda perquè es reconduïsca la situació. A més, també la podem escoltar en el sentit locatiu per a indicar que el lloc de què parlem és molt lluny, com ara en l’expressió «eixe poble para allà a fer la mà», com també inclou el Diccionari Normatiu Valencià (DNV), en aquest darrer cas però, com notem, sense l’ús del verb anar enlloc. En el mateix sentit, si el fem servir per a enviar algú a eixe lloc de què parlem, estarem, com diu el Diccionari Català Valencià Balear (DCVB), enviant-lo «a mal viatge». També trobem expressions que reflecteixen que alguna cosa ja no funciona, «a fer la mà el cotxe», o quan u no pot més i ho envia tot a fer la mà.

Lluny d’aquest context la trobem amb petites modificacions. Amb el verb fer en forma reflexiva hi és en el mateix DCVB com a «masturbar-se», i n’ubica l’ús en el dialecte valencià. També ho recull en una de les expressions relacionades amb el mot mà. Efectivament, he escoltat per totes les contrades que fer-se la mà és la tendència onanista que tots els éssers vius tenim sobretot durant una cruel adolescència que no s’acaba mai.

Obrint com un meló d’Alger els camps lèxics de la llengua, trobem que fer-se la mà també es fa servir en el nostre esport nacional, la pilota valenciana. Tinc l’honor de parlar amb dos dels personatges més autoritzats per a parlar del nostre esport: el jugador professional Ricard Sentandreu i l’escriptor de Sagunt Sergi Durbà. Potser és la passió, però Ricard n’identifica l’ús i apunta a la possibilitat que el procediment de protegir-se la mà, que s’anomena «fer-se la mà», siga l’origen de l’ús de l’expressió. No opina el mateix Durbà, que afig altres maneres de dir al fet de protegir-se les mans com ara «enfaixar-se, enrotllar-se», i en castellà «arreatarse las manos», tal com diuen a la Canal de Navarrés. Buscant d’alguna forma la vinculació de l’expressió amb la pilota, Sergi Durbà ens recorda una hipòtesi defensada per gent propera a l’esport, concretament, el de Sagunt apunta que, segons relaten «l’expressió podria tindre l’origen en el temps que alguns pilotaris es prenien per a preparar-se la mà, que en alguns casos podia ser tan llarg i tan desesperant que no seria estrany que s’expressara en frases del tipus “Xe xiquet, ves-te’n a fer la mà”», tot i que no s’atreveix a defensar-la com a certa.

Precisament del saber popular en recull una altra teoria, ara vinculada al cap i casal i al transport d’abastir les ciutats de queviures. Segons que em conten, quan els llauradors entraven amb els carros amb els productes de l’horta que vendrien a la gent de la «gran ciutat», en girar l’immens vehicle per fer-lo entrar per algun dels ponts que hi ha València, trencaven les mans dels sants que els custodiaven. L’agutzil del torn, fart d’aquella situació constant, amollava un resignat «ara tira i vés-te’n a fer la mà», ordenant d’alguna manera que, allò trencat, s’havia de pagar per poder tornar-ho a reparar. En canvi, i molt diferent, hi ha que n’ubiquen l’expressió a Alcoi, que la feien servir per a enviar a algú a «fer la mar», com notem, amb una xicoteta modificació lèxica, i semàntica, ja que es deia en el sentit d’anar a fer un impossible.

Comptat i debatut, no sé si certes, però les teories sobre l’origen són certament meravelloses. Convide a tothom a fer-nos-en arribar d’altres que consideren curioses, però sobretot, m’agradaria que qui reba algun viatge aquesta expressió, no s’ofenga, i qui no la faça servir, que ho intente, perquè honestament et deixa una satisfacció dolça en pronunciar-la, com el mateix Joan Fuster reconeixia: «Res és per al cos més sa que enviar a u a fer la mà».

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next