Homenatge als xiquets violats
Segona part
Just quan, després de sant Joan, el col·legi era tancat pels frares, dels quals també ara diuen que han comés abusos sobre xiquets. Algun d’aquests, com a mínim, quan arriba als vint anys o d’adult, s’ha armat de valor i ha parlat. Eixa persona va fer una extracció de dins el cervell. Fes-ho tu de la mateixa manera, treu-te la vergonya i ix de l’armari per a explicar el que et van fer, encara que siga a prop dels cinquanta. Si ets capaç, millor enfronta’t ara mateix que el tens ben a la vora.
Els de la capital venien a estiuejar un mes cada any i els ho consentien quasi tot l’àvia i ton pare. Un falangista, ho era perquè tocava, que treballava d’encarregat en una de les fàbriques tèxtils del poble. Mai no feia vacances, ja que controlava telers i treballadors de tota una planta i amb el que guanyava hi havia per menjar i prou. Vaja merda de sou, ja li haurien pogut pagar més, sí, no? Donava per anar menjant i poca cosa més encara que era falangista i rotllos d’eixa mena. A vegades li tocava el torn de nit, fins i tot feia hores extres, per això tu havies d’aguantar: no tenies cap tipus de capricis, xaval. I de l’aprenentatge en el grup escolar del poble era gairebé nul, res de col·legis com el del cosí. Així que quan els oncles et portaven còmics, dèieu tebeos, te n’alegraves i no et cansaves de llegir-ne.
Continuarà…
