Ruta de l'Alcoi revolucionari 1936-1939 (Cara i creu)

18 maig 2018 01:00h

Acabem de fer una ruta turística urbana per la ciutat d'Alcoi, per tots i cada un dels llocs clau que foren protagonistes de la revolució alcoiana dels anys 30. Contemporàniament a Alcoi hi ha hagut dues revolucions destacades i, podem afegir, cruentes: la del Petroli i la dels anys 30. Érem un nombrós grup de tres o quatre dotzenes de persones, la majoria de mitjana edat cap avall. M'alegra que hi haja gent jove interessada en un tema que ha estat massa temps aïna amagat. Deixem de tindre por de dir-ho. Sembla que darrerament hi ha més ressò en la societat d'allò que s'ha anomenat d'ençà les dues últimes dècades del segle XX Memòria Històrica. Potser estem ara en un bon moment perquè la Generalitat del País Valencià ha obert un procés d'ajuda i promoció. Ja era hora!

La ruta ha estat magníficament dirigida i guiada per l'arqueòleg i funcionari municipal Gabriel. He fet altres rutes amb aquest mateix guia, com la de l'Alcoi Modernista, on també m'ho he passat molt bé. Els que hem arribat al que diuen «tercera edat» i hem fet viatges turístics socials hem experimentat moltes voltes la mediocritat professional de molts guies. No ha sigut en aquest cas perquè Gabriel ens ha mostrat un alt nivell didàctic com a cicerone. Això podem dir que seria la cara d'aquesta crònica, perquè la Memòria Històrica pense que ha de ser també democràtica i sobretot pedagògica. Ha de ser-ho perquè ha sigut un tema que ha estat massa anys lluny de l'escola reglada dels infants i adolescents valencians. Encara hui mateix hi ha testimonis de professors d'ensenyament mitjà que denuncien un inadequat programa perquè les xicones i xicons isquen dels Instituts amb un bagatge de formació històrica de l'època mitjanament potable.

Gabriel, tot i manifestar-se catòlic, apostòlic i romà, a més de practicant, va ser totalment imparcial amb la destrucció que es feu de diferents temples eclesials que foren enderrocats durant la revolució. És més, va assegurar que la majoria eren esglésies noves fetes a les primeres dècades del segle XX i que mai el poble alcoià les va fer totalment seves. Va afegir també aquella dita popular –totalment laica– que era una gàbia massa gran per a tan pocs pardals. Possiblement això formava part de la seva pròpia metodologia de mestre.

El mateix va ser l'opinió expressada, que em va parèixer molt pedagògica, quan va comparar la repressió republicana que va haver-hi amb els militars de la caserna d'Alcoi que no secundaren la rebel·lió amb la que feia l'exèrcit franquista en altres llocs quan reduïa militarment un poble republicà. Potser no fou tan oportú mencionar en un moment concret l'execució de l'alcalde republicà Evaristo Botella pel que poguera haver-hi confós l'auditori. Ho dic perquè, segons el meu parer, cal distingir ben clarament la repressió de l'exèrcit «nacional» en el període revolucionari 1936-1939 de la que feu Franco a partir de l'1 d'abril de 1939, quan l'exalcalde d'Alcoi fou afusellat. Això va quedar prou clar quan Gabriel va comparar l'activitat del cotxe de la «calavera» i els seus «passejos» amb els afusellaments que feien els soldats o falangistes a corporacions municipals senceres quan ocupaven algun poble. Podríem dir que fou correcte sense entrar a valorar en quina part es feren més grans barbaritats. Del que no hi ha cap dubte per a mi és que la repressió franquista a partir d'abril de 1939 va ser un altra història, fora de lloc i sense cap sentit. Ja s'havien acarnissat massa uns i altres durant la guerra. S'havien fet la «punyeta» uns i altres –clar està– partint de la base que el colp d'estat fou reprovable i il·legítim. És el que estan reivindicant des de fa molt de temps les Comissions per la Dignitat, la Memòria Històrica i Democràtica, etc. Que es reconega l'acció criminal per les institucions de l'Estat d'una repressió innecessària en temps de pau. En aquest sentit manifeste que l'actitud de les comissions de memòria històrica ha de ser principalment didàctiques amb el fi que la societat ho entenga. No poden tancar-se èpoques de la història sense una actitud pedagògica d'entendre i acceptar tots la veritat. I això hauria de fer-se d'una manera transversal, prescindint d'ideologies o al marge d'elles, com ho feren el 1945 els guanyadors del nazisme i feixisme.

També hi va haver en la mateixa excursió del dissabte dia 12 el que en el títol d'aquest escrit dic la creu. En començar la jornada davant del Teatre Calderón va fer una introducció el guia dient que normalment aquestes excursions les feia en valencià, però si algú tenia dificultat en la llengua ho faria en castellà. En aquell moment vaig pensar que havíem arribat a allò que sempre fan els valencians: claudicar de la seva llengua renunciant a la seva personalitat. Hi havia una parella de joves que va demanar que es feren les explicacions en castellà i Gabriel hi va accedir.

És la història de sempre en la qual en som molts els que no ens trobem gens còmodes. Ens sentim forasters en la nostra casa. Si açò del dissabte és una activitat institucional de l'Ajuntament d'Alcoi, és ell el responsable a qui vull demanar-li explicacions. Al meu parer són actes en què s'ha de definir en quina llengua es vol mostrar el patrimoni i la història local sense que cap persona se senta menyspreada ni incòmoda. Quan anuncie aquestes rutes, cal que diga clarament en quina llengua es farà l'explicació perquè el públic trie. Perquè no sé si els edils municipals ho saben, però hi ha valencians que volem viure íntegrament en valencià i les administracions han de respectar-nos i facilitar-ho. En inscriure-nos a aquestes activitats ho vam fer elegint la llengua. Per a què vol l'Administració valenciana promoure a les escoles línies en valencià si no tenen una actitud gestora coherent? De què ens queixem davant d'alguna actitud política antivalenciana quan entrebanquen l'ensenyament en valencià a les escoles? Poden acusar-me a mi de ser intolerant i poc acollidor amb els forasters per aquesta actitud? Tan intel·ligible és el nostre valencià per els castellanoparlants? Hem de viure els valencians permanentment amb els pantalons a ras de terra?

Són reflexions que em faig jo mateix.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next