La infanta està trista,
què tindrà la infanta?
Que un jutge progressista
ha tirat de la manta
i la infanta s’espanta.
Fa temps fiu estos versos
en va: tot tirà endavant.
El jutge cridà els diversos
culpables de malversació
i els ducs foren jutjats;
ningú no pogué impedir-ho.
La infanta sols digué
que qui decidia era el duc,
que ella feia el paripé,
perquè estava enamorada
i que “no sabia nada”.
I al duc, que era poruc,
però, estava a l’aixopluc
del sogre (el rei que hagué),
a la gola se li féu un nuc.
I d’això en dóna fe
tot el poble que, indignat,
veu com tracten ara el duc,
empalmat i malastruc,
a la presó on l’han tancat,
(que, essent presó de dones,
és una temeritat…)
Mentrestant, ella, a Suïssa,
amb teatralitat
els cabells s’arrissa:
ella és borbona i castissa.
