Una llegenda per a Banyeres de Mariola

28 juny 2018 01:00h

Entrevista de Francesc Gisbert, professor i escriptor.

Coneixeu la representació de La llegenda de Sant Jordi? Es tracta d’un espectacle teatral i musical que se celebra cada tres anys a Banyeres de Mariola, amb la participació de vora 500 persones, entre actors i tècnics. Enguany tindrà lloc el 13 i 14 de juliol. Amb actes previs, com ara el trasllat del Drac, acompanyat per les colles de dimonis, la nit del 6 de juliol. Un espectacle que naix del poble, una superproducció local amb trenta-cinc anys d'existència. Sens dubte, la mostra de teatre popular i participatiu més gran del País Valencià. Qui millor per a explicar-nos la importància de La llegenda de Sant Jordi que la seua alma mater, Jordi Garcia Vilar, la persona que en va tindre la idea, va escriure el guió i ha estat al capdavant de l'espectacle durant tants anys. Jordi Garcia és mestre, il·lustrador i animador sociocultural.
Tràiler de La llegenda de Sant Jordi.

Jordi, tu ets autor de molts llibres il·lustrats, com ara Caragol o Cocollibre, i has treballat de docent i formador en ben bé tots els àmbits educatius. Però la Llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa és un muntatge sorprenent, per la quantitat de persones que vas ser capaç d’implicar, entre veïns de Banyeres, associacions i bandes de música. Com va nàixer la idea de muntar un espectacle tan ambiciós com La llegenda de Sant Jordi?

La idea va nàixer l’any 1981. Es celebrava al poble el 200 aniversari de l’arribada de la relíquia de Sant Jordi a Banyeres. Es va organitzar aquest per sectors. Cada mes feia la festa un sector. D’entrada, per mi que em dedicava a l’educació i als moviments socials, em va semblar una moguda de participació i desenvolupament comunitari genial. Així va ser i va durar tot l’any. L’últim sector va ser el del centre del poble on vivia la meua família, la família Picolí, de malnom. Ens vàrem reunir el veïnat, com a tots els sectors, per tal de veure que es feia i jo em vaig oferir a escriure, muntar i dirigir una versió de teatre de carrer sobre la Llegenda de Sant Jordi, patró de Banyeres, amb l’ajuda de la meua família. La idea va estar molt ben acceptada i vam posar mà a l’obra. Vam fer un joc de carrer amb diferents pistes sobre el contingut de la llegenda en el qual els xiquets i xiquetes havien de buscar peces d’un gran puzle d’imatges de la llegenda que vaig pintar i vam penjar al carrer. Una manera d’engrescar a participar en l’espectacle i donar a conèixer la llegenda als menuts. Va estar una moguda de gran participació de molta gent de totes les edats, tant per a preparar l’attrezzo, decorats, vestuaris, construcció del gran drac i del cavall de cartró de Sant Jordi, que encara utilitzem en l’actualitat, com per a participar directament en el joc i la posterior representació que vam fer a la plaça de l’Ajuntament o, popularment nomenada, plaça de les monges.

Tu vas nàixer a Caldes de Malavella, Girona, i has viscut a València i a l’Eliana. Però tens una relació fortíssima amb el poble de Banyeres de Mariola.

La meua relació amb Banyeres s’inicia l’any 1973 quan comence a eixir de parella amb Modesta Ferre, érem companys de Pedagogia, filla de Banyeres i de l’entranyable i coneguda família Picolí. De seguida em vaig apuntar de fester a la filà dels maseros, filà de la família, i a participar activament en les mogudes que es presentaven. Així que vaig aportar el meu tarannà creatiu amb el que jo sabia fer: teatre (escriure’l, dirigir-lo, escenografia amb reutilització d’espais naturals del poble, maquillatge, attrezzo...), animació social i dinamització de grans grups… He de destacar la col·laboració, suport i entrega entusiasta de la meua família. Sobretot d’Amparito, la mare/àvia que ha mort el darrer estiu, ànima entusiasta de tot el que es fera a la família pel poble. Persona molt estimada que sempre ha estat incondicionalment al meu costat en les múltiples mogudes que he fet al llarg de la meua vida. I sempre l’amant, l’actriu i col·laboradora més gran de La Llegenda.

Sant Jordi és un dels mites culturals més presents arreu d’Europa i també entre els valencians. Sant Jordi és, en moltes cultures, l’heroi que venç el mal, encarnat pel drac. Tu vas voler nostrar el mite universal a Banyeres de Mariola. Què té d’especial la teua història?

L’argument parteix de la llegenda que s’atribueix en la iconografia del sant present en moltes cultures i països arreu del món: aquest va salvar una princesa de ser devorada per un drac. Els habitants del país de la princesa es veien obligats a lliurar al drac una donzella cada any. Un any li va tocar a la filla del rei. Sant Jordi es va aparèixer i la va salvar matant el drac. De la sang del drac va nàixer una rosa roja. A partir d’aquest fet, vaig construir la versió que es representa a Banyeres. Una versió lliure, on el poble que pateix aquest malefici adquireix un gran protagonisme i es posa en valor allò col·lectiu, la capacitat de rebel·lió de les dones, principals víctimes del monstre, la ingenuïtat dels xiquets que no accepten que els majors no sàpiguen resoldre el conflicte, la ingenuïtat de les donzelles i els seus donzells enamorats, el tarannà còmic de la parella del rei i la reina... Hi ha una clara intenció dramàtica de crear un gran espectacle que entre pels cinc sentits i commoga els espectadors. Així música, llum, so, moviment d’actors i escenografia es conjuguen com un conjunt d’elements coherents.

Realment, el muntatge i l’escenografia són impressionants. És una obra on s’implica tot el poble, fins al punt de fer-la seua. Quines són les raons que et van dur a fer una obra de teatre a l’aire lliure?

En destaque unes quantes malgrat que són totes importants: l’espai natural del Parc de Vil·la Rosario es converteix en un gran escenari amb diferents punts escènics. Gràcies que a l’any 2000, l’alcalde d’aleshores, Roberto, va creure en la meua proposta i em va deixar fer el que volguera, posant a la meua disposició els recursos de l’Ajuntament, he anat creant i engrandint l’espai escènic fins integrar una gran part del parc. Complex projecte escenogràfic que s’ha pogut dur endavant per la important col·laboració de voluntaris de l’associació i de l’equip tècnic d’Audionet i el seu cap de producció, empresa capdavantera de llum i so de la nostra comunitat, que ha estat treballant amb nosaltres fins l’edició passada.

La música, amb arranjaments fets per Miquel Payà, expert músic del poble, és molt important a l’obra que es representa. Vull destacar també el nostre Drac, construït per a la representació de 1999 per mi mateix, l’artista Paco Saz i la col·laboració d’Amparito de Picolí. Un gran titella articulat que el condueixen magníficament la colla de dimonis La Quarantamaula. També el cavall de Sant Jordi, construït al 1981 i reformat posteriorment, és, com el drac, un element fantàstic i carregat tots dos de gran simbologia, que enriqueix d’una manera molt singular l’espectacle. A la fi hi ha una sèrie de components dramatúrgics que conformen un gran espectacle únic i singular.

Quantes persones hi participen? Els vídeos són espectaculars.

Hi participen unes 300 persones, actors i actrius de totes les edats, des de bebés a majors de 80 anys representant el poble de la llegenda, agrupats en diferents gremis: fusters, ferrers, llauradors, forners, teixidors, ceramistes, espardenyers, músics, mercaders, dames del palau, soldats... A més de personatges principals amb més paper que porten la història: cec i pigall, algutzil, donzelles i donzells, rei i reina, 8 xiques que representen la sang del drac, els dos que duen el cavall, Sant Jordi... També actuen duent el drac 15 dimonis de la colla La Quarantamaula. Una banda de música del poble, cada representació una, aquesta any li toca a La Nova. Una colla de dolçainers. Les dues corals Mariola, infantil i de majors. L’equip tècnic de llum i so. Entre tots vindran a ser unes 500 persones que intervenen d’una o altra manera en la representació.

La representació de La llegenda és un espectacle digne de gaudir, i una excusa magnífica per a visitar Banyeres el 13 i 14 de juliol. Els lectors podeu informar-vos per la pàgina de Facebook de La llegenda i també per la web de l’Ajuntament de Banyeres i reservar la vostra entrada. A més a més, durant el cap de setmana de la representació hi ha una fira medieval als carrers de la localitat, que també paga la pena de conèixer. A quin públic va dirigit l’espectacle?

És un macroespectacle en un espai natural preciós de què es gaudeix a totes les edats. L’experiència de molts anys així ens ho ha constatat. La gent que ve de fora de Banyeres es queda sorpresa, no poden imaginar que a un poble es puga fer un espectacle d’aquesta envergadura, amb tanta gent participant-hi, tan entretingut i sorprenent tècnicament.

Qui formeu part de l'organització?

La màquina es posa en marxa gràcies a l’existència de l’Associació de La llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa. La junta d’aquesta associació que vaig crear amb una colla de gent l’any 1999 és l'encarregada de dur el projecte avant. Fins l’any 2015, any de la darrera representació, vaig ocupar la funció de president d’aquesta associació i director de la representació. A partir d’aquest any hi ha una nova junta que s’encarrega del projecte. Enguany l’obra està dirigida per Juanjo Serrano, amb gran experiència en el que és La Llegenda perquè ha participat en altres juntes, d’actor principal i muntador i està en l’associació des de la seua fundació. La producció tècnica la farà una empresa jove de llum i so de Banyeres en la qual diversos membres han estat des de menuts vinculats al projecte. Així doncs és el primer any que no estic al capdavant i desitge a qui sí que està, el major èxit per a aquest projecte que sé molt bé, després de vint anys de dedicació a la creació, creixement i direcció, que no és una tasca gens fàcil. De segur que no defraudarà ningú que s’acoste a vore-la!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next